Es mostren 594844 resultats

vocalització

vocalització

femení lingüística vocalisation música vocalise
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocalització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vocalització</title>

Partició sil·làbica: vo_ca_lit_za_ci_ó
Etimologia: de vocalitzar
    femení
    1. Acció de vocalitzar;
    2. l’efecte.
  2. fonètica, fonologia Fenomen fonològic que consisteix en la conversió a vocal d’un element consonàntic o líquid.
  3. música Exercici de música vocal, sense text i sense solfejar les notes, sinó emprant únicament les vocals, concebut per a donar agilitat a la veu.

■ vocalització

femení Acció de vocalitzar l’efecte fonètica, fonologia Fenomen fonològic que consisteix en la conversió a vocal d’un element consonàntic o líquid música Exercici de música vocal, sense text i sense solfejar les notes, sinó emprant únicament les vocals, concebut per a donar agilitat a la veu
Traducció
Diccionari Català Anglès

vocalitzar

vocalitzar

verb transitiu i intransitiu lingüística i música to vocalize also vocalise UK música to sing scales , practise , practice US
Diccionari Català Castellà

vocalitzar

vocalitzar

    verb transitiu
  1. vocalizar.
    2. verb intransitiu
  2. vocalizar.

vocalitzar

verb transitiu vocalizar verb intransitiu vocalizar
Conjugador Català

vocalitzar


<title type="display">vocalitzar</title>

    1. INFINITIU

    1. vocalitzar

    2. GERUNDI

    1. vocalitzant

    3. PARTICIPI

    1. vocalitzat
    2. vocalitzada
    3. vocalitzats
    4. vocalitzades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vocalitzo
      2. vocalitzes
      3. vocalitza
      4. vocalitzem
      5. vocalitzeu
      6. vocalitzen

      2. IMPERFET

      1. vocalitzava
      2. vocalitzaves
      3. vocalitzava
      4. vocalitzàvem
      5. vocalitzàveu
      6. vocalitzaven

      3. PASSAT

      1. vocalitzí
      2. vocalitzares
      3. vocalitzà
      4. vocalitzàrem
      5. vocalitzàreu
      6. vocalitzaren

      4. FUTUR

      1. vocalitzaré
      2. vocalitzaràs
      3. vocalitzarà
      4. vocalitzarem
      5. vocalitzareu
      6. vocalitzaran

      5. CONDICIONAL

      1. vocalitzaria
      2. vocalitzaries
      3. vocalitzaria
      4. vocalitzaríem
      5. vocalitzaríeu
      6. vocalitzarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vocalitzi
      2. vocalitzis
      3. vocalitzi
      4. vocalitzem
      5. vocalitzeu
      6. vocalitzin

      2. IMPERFET

      1. vocalitzés
      2. vocalitzessis
      3. vocalitzés
      4. vocalitzéssim
      5. vocalitzéssiu
      6. vocalitzessin

    6. IMPERATIU

    1. vocalitza
    2. vocalitzi
    3. vocalitzem
    4. vocalitzeu
    5. vocalitzin

vocalitzar

INFINITIU vocalitzar GERUNDI vocalitzant PARTICIPI vocalitzat vocalitzada vocalitzats vocalitzades INDICATIU PRESENT vocalitzo vocalitzes vocalitza vocalitzem vocalitzeu vocalitzen IMPERFET vocalitzava vocalitzaves vocalitzava vocalitzàvem vocalitzàveu vocalitzaven PASSAT vocalitzí vocalitzares vocalitzà vocalitzàrem vocalitzàreu vocalitzaren FUTUR vocalitzaré vocalitzaràs vocalitzarà vocalitzarem vocalitzareu vocalitzaran CONDICIONAL vocalitzaria vocalitzaries vocalitzaria vocalitzaríem vocalitzaríeu vocalitzarien SUBJUNTIU PRESENT vocalitzi vocalitzis vocalitzi vocalitzem vocalitzeu…
Diccionari Català Alemany

vocalitzar

vocalitzar

verb transitiu i intransitiu vokalisieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

vocalitzar

vocalitzar

verb transitiu vocalizzare verb intransitiu vocalizzare
DIDAC Diccionari escolar

vocalitzar

<title type="display">vocalitzar</title>

    verb
  1. Parlar pronunciant de manera molt clara les vocals i les síl·labes. Quan parlem amb algú que no hi sent gaire, vocalitzem perquè ens entengui.
  2. Fer exercicis amb la veu sense dir les notes, sinó fent servir una vocal. Abans d'un concert, els cantants acostumen a vocalitzar.
vocalització

vocalitzar

verb Parlar pronunciant de manera molt clara les vocals i les síllabes Quan parlem amb algú que no hi sent gaire, vocalitzem perquè ens entengui Fer exercicis amb la veu sense dir les notes, sinó fent servir una vocal Abans d'un concert, els cantants acostumen a vocalitzar vocalització
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vocalitzar</title>

Etimologia: de vocal 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu fonètica, fonologia Canviar en una vocal.
  2. intransitiu
    1. Proferir sons vocals.
    2. especialment música Fer exercicis de vocalització.
  3. intransitiu Articular correctament els sons fònics d’un text, d’un discurs, etc., per facilitar-ne la comprensió. Aquell professor no vocalitza bé i costa d’entendre’l.

■ vocalitzar

verb transitiu fonètica, fonologia Canviar en una vocal intransitiu Proferir sons vocals especialment música Fer exercicis de vocalització intransitiu Articular correctament els sons fònics d’un text, d’un discurs, etc, per facilitar-ne la comprensió Aquell professor no vocalitza bé i costa d’entendre’l
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

vocalitzar

vocalitzar

verb transitiu i intransitiu lingüística vocaliser verb intransitiu música vocaliser