Es mostren 594823 resultats

vocatiu
-iva

vocatiu
-iva

adjectiu i masculí gramàtica vocatif -ive
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocatiu
| vocativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vocatiu</title>

Partició sil·làbica: vo_ca_tiu
Etimologia: del ll. vocativus, -a, -um, íd. 1a font: 1371
    gramàtica
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vocatiu. Forma vocativa.
    2. masculí Nom amb què hom s’adreça directament a una persona o cosa personificada.
  2. masculí En les llengües que tenen declinació, cas que expressa la interpel·lació directa d’una persona o cosa.

■ vocatiu
| vocativa

gramàtica adjectiu Relatiu o pertanyent al vocatiu Forma vocativa masculí Nom amb què hom s’adreça directament a una persona o cosa personificada masculí En les llengües que tenen declinació, cas que expressa la interpellació directa d’una persona o cosa
Traducció
Diccionari Català Castellà

vocatiu
-iva

vocatiu

    adjectiu
  1. vocativo -va.
    2. masculí
  2. gramàtica vocativo.

vocatiu
-iva

adjectiu vocativo -va masculí gramàtica vocativo
Diccionari Anglès Català

vocative

vocative

adjective & noun vocatiu
Diccionari Castellà Català

vocativo

vocativo

masculí gramàtica vocatiu
Diccionari der aranés

vocau

<title type="display">vocau </title>

    nòm adj m f
  1. Son deth lenguatge uman que non va acompanhat de cap des obstruccions caracteristiques des consonantes.
  2. Dera votz, exprimit damb era votz o que i a relacion.

    3. Català: 1. vocal f; 2. vocal


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vocau

nòm adj m f Son deth lenguatge uman que non va acompanhat de cap des obstruccions caracteristiques des consonantes Dera votz, exprimit damb era votz o que i a relacion Català 1 vocal f 2 vocal © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

voceador
-ra

voceador
-ra

adjectiu i masculí i femení cridaner -a , baladrer -a masculí pregonero pregoner
Diccionari Castellà Català

vocear


<title type="display">vocear</title>

    verb intransitiu
  1. [vociferar] vociferar, baladrejar, cridar.
    2. verb transitiu
  2. [pregonar] anunciar, cridar.
  3. [llamar] cridar.
  4. [poner de manifiesto] proclamar.
  5. [divulgar] esbombar, pregonar.
  6. [aclamar] aclamar.

vocear

verb intransitiu vociferar vociferar , baladrejar , cridar verb transitiu pregonar anunciar , cridar llamar cridar poner de manifiesto proclamar divulgar esbombar , pregonar aclamar aclamar
Diccionari Castellà Català

vocejón

vocejón

masculí vozarrón veuarra f , veuassa f
Diccionari Francès Català

voceratrice [ou vocératrice]

voceratrice [ou vocératrice]

femení en Corse ploramorts, ploracossos, ploranera © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç