Es mostren 594823 resultats

vogament

vogament

masculí antigament marina, marítim voga
Gran Diccionari de la llengua catalana

vogant


<title type="display">vogant</title>

Etimologia: del fr. voguant, íd.
adjectiu heràldica Dit de la nau sobre l’aigua amb les veles desplegades o els rems dins l’aigua.

vogant

adjectiu heràldica Dit de la nau sobre l’aigua amb les veles desplegades o els rems dins l’aigua
Diccionari Català Anglès

vogar

vogar

verb intransitiu to row verb transitiu bressol to rock campanes to ring
Diccionari Català Castellà

vogar


<title type="display">vogar</title>

    verb intransitiu
  1. marina, marítim [remar] bogar, remar.
  2. marina, marítim bogar, navegar.
  3. figuradament volar. Les orenetes vogaven entorn del campanar, las golondrinas volaban alrededor del campanario.
    4. verb transitiu
  4. [els rems] mover.
  5. [la barca] conducir, gobernar, guiar.
  6. [brandar] blandir. Vogar una espasa, blandir una espada.
  7. [les campanes] voltear.
  8. [un bressol] mecer.

vogar

verb intransitiu marina, marítim remar bogar , remar marina, marítim bogar , navegar figuradament volar Les orenetes vogaven entorn del campanar , las golondrinas volaban alrededor del campanario verb transitiu els rems mover la barca conducir , gobernar , guiar brandar blandir Vogar una espasa , blandir una espada les campanes voltear un bressol mecer
Conjugador Català

vogar


<title type="display">vogar</title>

    1. INFINITIU

    1. vogar

    2. GERUNDI

    1. vogant

    3. PARTICIPI

    1. vogat
    2. vogada
    3. vogats
    4. vogades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vogo
      2. vogues
      3. voga
      4. voguem
      5. vogueu
      6. voguen

      2. IMPERFET

      1. vogava
      2. vogaves
      3. vogava
      4. vogàvem
      5. vogàveu
      6. vogaven

      3. PASSAT

      1. voguí
      2. vogares
      3. vogà
      4. vogàrem
      5. vogàreu
      6. vogaren

      4. FUTUR

      1. vogaré
      2. vogaràs
      3. vogarà
      4. vogarem
      5. vogareu
      6. vogaran

      5. CONDICIONAL

      1. vogaria
      2. vogaries
      3. vogaria
      4. vogaríem
      5. vogaríeu
      6. vogarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vogui
      2. voguis
      3. vogui
      4. voguem
      5. vogueu
      6. voguin

      2. IMPERFET

      1. vogués
      2. voguessis
      3. vogués
      4. voguéssim
      5. voguéssiu
      6. voguessin

    6. IMPERATIU

    1. voga
    2. vogui
    3. voguem
    4. vogueu
    5. voguin

vogar

INFINITIU vogar GERUNDI vogant PARTICIPI vogat vogada vogats vogades INDICATIU PRESENT vogo vogues voga voguem vogueu voguen IMPERFET vogava vogaves vogava vogàvem vogàveu vogaven PASSAT voguí vogares vogà vogàrem vogàreu vogaren FUTUR vogaré vogaràs vogarà vogarem vogareu vogaran CONDICIONAL vogaria vogaries vogaria vogaríem vogaríeu vogarien SUBJUNTIU PRESENT vogui voguis vogui voguem vogueu voguin IMPERFET vogués voguessis vogués voguéssim voguéssiu voguessin IMPERATIU voga vogui voguem vogueu voguin
Diccionari de sinònims Franquesa

vogar

vogar

→ remar → gronxar , brandar © Manuel Franquesa
Diccionari Català francès

vogar


<title type="display">vogar</title>

Pronúncia: buɣá
    verb intransitiu
  1. marina, marítim [remar] ramer, voguer.
  2. figuradament voler. Les orenetes vogaven entorn del campanar, les hirondelles volaient autour du clocher.
    3. verb transitiu
  3. [brandar] brandir. Vogar l'espasa, brandir l'épée.
  4. [les campanes] sonner à toute volée.
  5. [gronxar] balancer. Vogar el bressol, balancer le berceau.

vogar

verb intransitiu marina, marítim remar ramer , voguer figuradament voler Les orenetes vogaven entorn del campanar , les hirondelles volaient autour du clocher verb transitiu brandar brandir Vogar l'espasa , brandir l'épée les campanes sonner à toute volée gronxar balancer Vogar el bressol , balancer le berceau
Diccionari Català Alemany

vogar


<title type="display">vogar</title>

    verb intransitiu nàutica
  1. rudern.
  2. per extensió schaukeln.
    1. flattern.
    2. schweben.
    3. verb transitiu
  3. [Ruder] führen.
  4. [Boot] rudern.
  5. per extensió schwingen.
    • wiegen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vogar

verb intransitiu nàutica rudern per extensió schaukeln flattern schweben verb transitiu Ruder führen Boot rudern per extensió schwingen • wiegen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

vogar

<title type="display">vogar</title>

verb intransitiu mar vogare, remare. || fig vogare, volare.

verb transitiu vogare. || [brandar] brandire. Vogar l'espasa, brandire la spada. || [les campanes] dondolare. || [el bressol] dondolare, cullare.

vogar

verb intransitiu mar vogare, remare || fig vogare, volare verb transitiu vogare || brandar brandire Vogar l'espasa , brandire la spada || les campanes dondolare || el bressol dondolare, cullare
DIDAC Diccionari escolar

vogar

<title type="display">vogar</title>

    [! Amb V]
    [! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Remar. Les persones que voguen tenen molta força als braços. També es diu que una barca voga quan navega amb rems.
  2. Fer que alguna cosa es mogui d'un costat a l'altre amb un moviment semblant al de les naus quan naveguen. Podem vogar unes campanes, un bressol, etc.

vogar

Amb V Conjugació amb GU davant E, I verb Remar Les persones que voguen tenen molta força als braços També es diu que una barca voga quan navega amb rems Fer que alguna cosa es mogui d'un costat a l'altre amb un moviment semblant al de les naus quan naveguen Podem vogar unes campanes, un bressol, etc