Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

vogir

<title type="display">vogir</title>

Pronúncia: buʒí

verb transitiu

antigament

faire le tour de. Vogírem tota l'illa velejant, nous fîmes le tour de l'île à la voile .
• [tenir de circumferència] avoir un périmètre de.
tecnologia faire tourner, virer. Vogir un argue, virer un cabestan .
• chantourner.

vogir

verb transitiu antigament faire le tour de Vogírem tota l'illa velejant , nous fîmes le tour de l'île à la voile • tenir de circumferència avoir un périmètre de tecnologia faire tourner , virer Vogir un argue , virer un cabestan • chantourner

vogir

verb transitiu

[una illa, etc] bojar, bojear.
medir de perímetro.
[un argue, una sínia] voltear, hacer girar, dar vueltas a.
tecnologia [serrar] serrar [con la segueta].
tecnologia [trepar] taladrar, perforar, trepar.

vogir

verb transitiu una illa, etc bojar , bojear medir de perímetro un argue, una sínia voltear , hacer girar , dar vueltas a tecnologia serrar serrar con la segueta tecnologia trepar taladrar , perforar , trepar

vogir

<title type="display">vogir</title>

1. vogir
1. vogint
1. vogit
2. vogida
3. vogits
4. vogides
1. 1. vogeixo
  2. vogeixes
  3. vogeix
  4. vogim
  5. vogiu
  6. vogeixen
2. 1. vogia
  2. vogies
  3. vogia
  4. vogíem
  5. vogíeu
  6. vogien
3. 1. vogí
  2. vogires
  3. vogí
  4. vogírem
  5. vogíreu
  6. vogiren
4. 1. vogiré
  2. vogiràs
  3. vogirà
  4. vogirem
  5. vogireu
  6. vogiran
5. 1. vogiria
  2. vogiries
  3. vogiria
  4. vogiríem
  5. vogiríeu
  6. vogirien
1. 1. vogeixi
  2. vogeixis
  3. vogeixi
  4. vogim
  5. vogiu
  6. vogeixin
2. 1. vogís
  2. vogissis
  3. vogís
  4. vogíssim
  5. vogíssiu
  6. vogissin
1. vogeix
2. vogeixi
3. vogim
4. vogiu
5. vogeixin

vogir

INFINITIU vogir GERUNDI vogint PARTICIPI vogit vogida vogits vogides INDICATIU PRESENT vogeixo vogeixes vogeix vogim vogiu vogeixen IMPERFET vogia vogies vogia vogíem vogíeu vogien PASSAT vogí vogires vogí vogírem vogíreu vogiren FUTUR vogiré vogiràs vogirà vogirem vogireu vogiran CONDICIONAL vogiria vogiries vogiria vogiríem vogiríeu vogirien SUBJUNTIU PRESENT vogeixi vogeixis vogeixi vogim vogiu vogeixin IMPERFET vogís vogissis vogís vogíssim vogíssiu vogissin IMPERATIU vogeix vogeixi vogim vogiu vogeixin

vogir

<title type="display">vogir</title>

Pronúncia: buʒí

verb transitiu

nàutica to sail round, go round.
to have a perimeter of.
[fer rodar] to spin.
[serrar] to jigsaw.

vogir

verb transitiu nàutica to sail round , go round to have a perimeter of fer rodar to spin serrar to jigsaw

■ vogir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vogir</title>

Etimologia: germà de l’it. vòlgere, d’origen incert, relacionat amb el ll. vŏlvĕre ‘girar; tombar’; el substantiu vogi (que no és postverbal de vogir) sembla suposar una base preromana vugeio- ‘girar’, i aquesta mateixa i la base indoeur. uolg- ‘fer girar’, s’hi pogueren fusionar per donar vogir 1a font: s. XIV, Muntaner

verb

transitiu

Recórrer la perifèria d’alguna cosa. Vogírem tota l’illa velejant.
Fer moure alguna cosa amb un moviment de rotació. Vogir un argue.
Tenir tant o tant de contorn, circumferència, perímetre, etc. La ciutat de Troia vogia tres-centes milles.
tecnologia
1. Serrar una planxa de metall, de fusta o d’altre material amb una serra prima resseguint el traçat del dibuix d’una plantilla.
2. Trepar.

■ vogir

verb transitiu Recórrer la perifèria d’alguna cosa Vogírem tota l’illa velejant Fer moure alguna cosa amb un moviment de rotació Vogir un argue Tenir tant o tant de contorn, circumferència, perímetre, etc La ciutat de Troia vogia tres-centes milles tecnologia Serrar una planxa de metall, de fusta o d’altre material amb una serra prima resseguint el traçat del dibuix d’una plantilla Trepar