Es mostren 594844 resultats

voiturage

voiturage

voiture


<title type="display">voiture</title>

Pronúncia: vwatyʀ
    femení
  1. vehicle m, carruatge m, cotxe m. Une voiture de location, un cotxe de lloguer.
  2. automòbil, automobilisme cotxe m. Les voitures particulières, els cotxes particulars. Un accident de voiture, un accident de cotxe.
  3. ferrocarrils vagó m. La voiture de queue, de tête, el vagó de la cua, del capdavant.
  4. antigament [mode de transport] transport m.
  5. être rangé (ou se ranger) des voitures figuradament i familiarment gratar-se la panxa (o no fotre res vulg, o no fotre brot vulg).
  6. voiture à bras carretó m de mà.
  7. voiture automobile cotxe m automòbil.
  8. voiture cellulaire [fourgon] cotxe m cel·lular.
  9. voiture de course cotxe m de competició (o de curses).
  10. voiture d’enfant cotxet m d’infant.
  11. voiture de fonction cotxe m oficial.
  12. voiture de maître cotxe m particular.
  13. voiture de poste cotxe m del correu (o de línia).
  14. voiture de (grande) remise cotxe m de lloguer de luxe.
  15. voiture d’infirme (petite voiture fam) cadira de rodes.
  16. voiture-lit ferrocarrils wagon-lit.
    voiture-restaurant vagó m (o cotxe m) restaurant.
  17. voiture tamponneuse jocs d’entreteniment auto m de xoc.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voiture

voiture-bar

voiture-bar

voiturée

voiturée

voiturer


<title type="display">voiturer</title>

Pronúncia: vwatyʀe
    verb transitiu
  1. [des marchandises] carretejar, carregar, traginar.
  2. antigament [transporter] transportar.
  3. familiarment [des personnes] portar amb cotxe.
  4. verb pronominal
  5. anar amb cotxe, desplaçar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voiturer

voiturette

voiturette

voiturier


<title type="display">voiturier</title>

Pronúncia: vwatyʀje
masculí comerç i mercat conductor -a d’un transport.
antigament dret transportista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voiturier

voivoda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voivoda</title>

Accessory
Partició sil·làbica: voi_vo_da
Body
    masculí
  1. història Als països eslaus, nom donat des de l’edat mitjana als caps militars i als governadors de determinats territoris o a altres alts funcionaris.
  2. dret administratiu En la divisió territorial de Polònia, governador d’un voivodat.

voivoda

voivodat


<title type="display">voivodat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: voi_vo_dat
Body
    masculí
  1. història
    1. Càrrec o dignitat de voivoda.
    2. Temps que dura el govern d’un voivoda.
    3. Territori governat per un voivoda.
  2. geografia administrativa Divisió administrativa de primer ordre de la República Socialista de Polònia.

voivodat

voivodina

voivodina