Es mostren 594844 resultats

volander

volander

→ volador → casual → temporal © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

volander
-a

<title type="display">volander</title>

adjectiu vagante, svolazzante. || ambulante, girovago -a. || fig casuale, fortuito -a.

masculí mietitore, falciatore. || femení tecn rondella, rosetta. | volander grover rondella grover.

volander
-a

adjectiu vagante, svolazzante || ambulante, girovago -a || fig casuale, fortuito -a masculí mietitore, falciatore || femení tecn rondella, rosetta | volander grover rondella grover
Diccionari Català Anglès

volander

volander

Pronúncia: buləndé
    adjectiu
  1. airborne.
  2. [casual, fortuït] random, casual.
  3. unexpected.
  4. [persona] restless.
    5. femení
  5. washer.

volander

adjectiu airborne casual, fortuït random , casual unexpected persona restless femení washer
Diccionari Català Alemany

volander


<title type="display">volander</title>

    adjectiu
  1. boires volanderes Nebelschwaden, ziehende Nebel m pl.
  2. fulls volanders fliegende Blätter n pl.
  3. músic volander fahrende(r) Musikant m.
  4. relacions volanderes flüchtige Beziehungen f pl.
  5. veus volanderes umgehende Gerüchte n pl.
    6. masculí i femení agricultura
  6. Schnitter(in) m (f).
    7. femení tecnologia
  7. (Achsen-; Unterleg-)Scheibe f.
  8. (Dichtungs-; Schluss-)Ring m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

volander

adjectiu boires volanderes Nebelschwaden, ziehende Nebel m pl fulls volanders fliegende Blätter n pl músic volander fahrender Musikant m relacions volanderes flüchtige Beziehungen f pl veus volanderes umgehende Gerüchte n pl masculí i femení agricultura Schnitterin m f femení tecnologia Achsen- Unterleg-Scheibe f Dichtungs- Schluss-Ring m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

volander
-a


<title type="display">volander</title>

Pronúncia: buləndé
    adjectiu
  1. qui se déplace, emporté -e par le vent, mobile, flottant -e, volant -e, fluide, mouvant -e. Full volander, feuille volante.
  2. figuradament [casual, fortuït] fortuit -e, occasionnel -elle, accidentel -elle. Relacions volanderes, relations fortuites.
  3. veus volanderes [rumors] informations dénuées de fondement.
    4. femení
  4. tecnologia [d'una roda] frette, rondelle.

volander
-a

adjectiu qui se déplace , emporté -e par le vent , mobile , flottant -e , volant -e , fluide , mouvant -e Full volander , feuille volante figuradament casual, fortuït fortuit -e , occasionnel -elle , accidentel -elle Relacions volanderes , relations fortuites veus volanderes rumors informations dénuées de fondement femení tecnologia d'una roda frette , rondelle
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volander
| volandera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volander</title>

Etimologia: de volar 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Que es mou d’ací d’allà per l’aire, emportat pel vent. Les boires volanderes.
    2. per extensió Que va d’un lloc a l’altre com emportat pel vent, sense fer aturada llarga enlloc. Un còmic volander.
    3. figuradament Casual, fortuït. Només hi he tingut relacions volanderes.
    4. full volander Full solt, no reunit amb altres formant un llibre o un fullet.
    5. veus volanderes Notícies que corren de boca en boca sense tenir fonament o una garantia de veritat.
  2. masculí i femení Segador que segava amb volant.
  3. femení tecnologia
    1. Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d’un eix, d’un pern, d’un cargol i d’altres peces similars, evita el fregament directe de les femelles amb les rodes, de les peces entre les quals és interposada, etc., ajuda a assegurar la immobilitat relativa de les dues peces entre les quals és posada, una d’elles generalment una femella, serveix de junta, etc.
    2. oficis manuals Valona.

■ volander
| volandera

adjectiu Que es mou d’ací d’allà per l’aire, emportat pel vent Les boires volanderes per extensió Que va d’un lloc a l’altre com emportat pel vent, sense fer aturada llarga enlloc Un còmic volander figuradament Casual, fortuït Només hi he tingut relacions volanderes full volander Full solt, no reunit amb altres formant un llibre o un fullet veus volanderes Notícies que corren de boca en boca sense tenir fonament o una garantia de veritat masculí i femení Segador que segava amb volant femení tecnologia Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d’un eix, d’un pern, d’un cargol i d…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

volander
-a

volander

    adjectiu
  1. volandero -ra. Les boires volanderes, las nieblas volanderas.
  2. ambulante. Un còmic volander, un cómico ambulante.
  3. figuradament [casual] volandero -ra, accidental, casual.
    4. masculí i femení
  4. segador -ra.
    5. femení tecnologia
  5. arandela, volandera p fr.
  6. [d'una roda] volandera, estornija.

volander
-a

adjectiu volandero -ra Les boires volanderes , las nieblas volanderas ambulante Un còmic volander , un cómico ambulante figuradament casual volandero -ra , accidental , casual masculí i femení segador -ra femení tecnologia arandela , volandera p fr d'una roda volandera , estornija
Diccionari Castellà Català

volandero
-ra

volandero
-ra

adjectiu volander -a volantón que comença a volar figuradament casual volander -a femení tecnologia arandela volandera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volant</title>

Etimologia: com l’oc. ant. volam, oc. mod. voulame, -ama, -amo, d’origen preromà, probablement d’un cèlt. comú uo-lami- ‘eina amanosa, posada sota la mà’, der. de *lama ‘mà’, amb el prefix cèlt. uo- ‘sota’ 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu
    1. Volador o volander.
    2. nàutica Dit de la vela que hom no porta sempre envergada i que hom posa o treu segons que convingui.
  2. masculí Full petit, generalment de la grandària de mitja quartilla tallada al llarg, tramès a algú per comunicar-li un avís, una ordre, etc.
  3. masculí Falç més grossa que l’ordinària i amb tall llis en lloc de dents.
  4. masculí Adorn penjant que portaven les dones als cabells.
  5. masculí Banda de roba prisada, arrufada amb tavelles, que, solament cosida o clavada per la vora superior, serveix d’adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa.
  6. masculí esports Base semiesfèrica de suro o de material sintètic que duu fixades en la secció plana setze plomes o bé una faldilla artificial, utilitzada per a jugar a bàdminton.
  7. masculí jocs d’entreteniment Trosset de suro o de fusta folrat de pell i coronat de plomes que serveix per a jugar llançant-lo enlaire amb una raqueta i mirant que mai no caigui a terra.
  8. masculí
    1. tecnologia Roda que, moguda amb les mans, fa anar un mecanisme, regula una màquina, etc.
    2. especialment automòbil, automobilisme Element en forma de roda de la direcció d’un vehicle automòbil, pel qual és governat aquest mecanisme.
  9. masculí
    1. tecnologia Roda o disc molt pesant que hom fixa en un arbre, del qual regula el moviment per inèrcia.
    2. especialment motors Roda o disc pesant que en els motors d’explosió, les màquines de vapor i d’altres màquines en què un moviment alternatiu és convertit en un moviment de rotació, permet de corregir els defectes que resulten d’aquesta conversió, especialment la irregularitat de la transmissió d’energia de les bieles o l’arbre, per causa, principalment, dels punts morts.
    3. rellotgeria Roda del mecanisme d’escapament d’alguns rellotges a la qual l’espiral confereix el moviment oscil·lant.
  10. masculí indústria tèxtil
    1. En el teler de volant, cordills combinats amb una politja de fusta per a impulsar manualment la llançadora.
    2. En l’obridora i en el batan de filatura del cotó, òrgan que bat la floca.
    3. En el cardatge, corró de fusta proveït de raspalls, que serveix per a descarregar la bota.
    4. En la selfactina, politja acanalada que impulsa els fusos per mitjà de cordes i que, en ésser canviable, permet de variar la torsió.
  11. volant magnètic motors Magneto.
  12. volant tèrmic termotècnia Concepte que, per analogia amb un volant mecànic, hom aplica a qualsevol medi, element o màquina en què té lloc una acumulació de calor en masses, la qual, deliberadament o involuntàriament, introdueix un retardament en l’escalfament o en el refredament.

■ volant

adjectiu Volador o volander nàutica Dit de la vela que hom no porta sempre envergada i que hom posa o treu segons que convingui masculí Full petit, generalment de la grandària de mitja quartilla tallada al llarg, tramès a algú per comunicar-li un avís, una ordre, etc masculí Falç més grossa que l’ordinària i amb tall llis en lloc de dents masculí Adorn penjant que portaven les dones als cabells masculí Banda de roba prisada, arrufada amb tavelles, que, solament cosida o clavada per la vora superior, serveix d’adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa masculí esports…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

volant


<title type="display">volant</title>

    adjectiu
  1. volante, volandero, volador -ra. Full volant, hoja volante.
    2. masculí
  2. [full] volante, hoja volante f.
  3. [falç] hoz f.
  4. [adorn] volante.
  5. automòbil, automobilisme volante.
  6. jocs d'entreteniment volante, rehilete.
  7. tecnologia volante.
  8. indústria tèxtil volante.

volant

adjectiu volante , volandero , volador -ra Full volant , hoja volante masculí full volante , hoja volante f falç hoz f adorn volante automòbil, automobilisme volante jocs d'entreteniment volante , rehilete tecnologia volante indústria tèxtil volante