Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

volença

<title type="display">volença</title>

femení volontà, volere m. || [bona voluntat] affetto m.

volença

femení volontà, volere m || bona voluntat affetto m

volença

<title type="display">volença</title>

Pronúncia: bulɛ́nsə

femení

[voluntat] volonté. Males volences, mauvaises volontés.
(bona volença) bonne volonté.
estar a la volença (d'algú) être à la disposition de quelqu'un.

volença

femení voluntat volonté Males volences , mauvaises volontés bona volença bonne volonté estar a la volença d'algú être à la disposition de quelqu'un

volença

<title type="display">volença</title>

femení

Wollen n, Wille m.
especialment Zuneigung f, Wohlwollen n.
estar a la volença d'(algú) jemandem zur Verfügung stehen.
Vegeu benvolença.malvolença.

volença

femení Wollen n , Wille m especialment Zuneigung f , Wohlwollen n estar a la volença d'algú jemandem zur Verfügung stehen Vegeu benvolença malvolença © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ volença

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volença</title>

Etimologia: de voler¹ 1a font: s. XV, Ausiàs

femení

1. Acció de voler; voluntat.
2. estar a la volença (d’algú) Estar a la seva disposició.
especialment
1. Acció de voler bé o mal a algú. D’aquell fet van néixer males volences.
2. especialment Bona volença; afecte. La gran volença que li porta.

femení Acció de voler voluntat estar a la volença d’algú Estar a la seva disposició especialment Acció de voler bé o mal a algú D’aquell fet van néixer males volences especialment Bona volença afecte La gran volença que li porta