Es mostren 594823 resultats

voluntarista

voluntarista

adjectiu i masculí i femení voluntarista
Diccionari Català Anglès

voluntarista

voluntarista

adjectiu voluntarist or voluntaristic
Diccionari Català Italià

voluntarista

voluntarista

adjectiu volontaristico -a masculí i femení seguace del volontarismo
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voluntarista

■ voluntarista

adjectiu Relatiu o pertanyent al voluntarisme masculí i femení filosofia Partidari del voluntarisme Persona que creu en el voluntarisme i, sobretot, que actua conseqüentment amb aquest
Traducció
Diccionari Castellà Català

voluntarista

voluntarista

adjectiu i masculí i femení voluntarista
Diccionari Català Alemany

voluntarista

voluntarista

adjectiu voluntaristisch masculí i femení Voluntaristin m f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Alemany Català

voluntaristisch

voluntaristisch

adjectiu voluntarista © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Anglès Català

voluntary


<title type="display">voluntary</title>

Pronúncia: ˈvɒləntərɪ, -trɪ
    adjective
  1. voluntari, espontani, lliure.
  2. voluntary organization organització benèfica.
    3. noun
  3. Ecclesiastical & Music solo d'orgue.
  4. trumpet voluntary solo de trompeta.

voluntary

adjective voluntari , espontani , lliure voluntary organization organització benèfica noun Ecclesiastical & Music solo d'orgue trumpet voluntary solo de trompeta
Diccionari de sinònims Franquesa

voluntat


<title type="display">voluntat</title>

  1. albir, en les frases franc albir, lliure albir.
    discreció, en la frase a discreció, a voluntat.
  2. Acte de la voluntat.
    voler (m.). Conformar-se al voler d'algú.
    volença, acció de voler en tant que afecta el bé o el mal d'altri. Estar a la volença d'algú.
    volició (terme de filosofia).
  3. Intenció determinada de fer una cosa: → intenció.
    intent
    resolució
    decisió
    vel·leïtat, voluntat feble i ineficaç.
    partit pres, determinació presa anticipadament.
    ànim (→), volença, intenció de fer una cosa.
  4. → amor.
    A voluntat: A l'albir. A judici. A discreció. Ad libitum. Blanc o negre, ad libitum.



© Manuel Franquesa

voluntat

albir , en les frases franc albir, lliure albir discreció , en la frase a discreció , a voluntat Acte de la voluntat voler m Conformar-se al voler d'algú volença , acció de voler en tant que afecta el bé o el mal d'altri Estar a la volença d'algú volició terme de filosofia Intenció determinada de fer una cosa → intenció intent resolució decisió velleïtat , voluntat feble i ineficaç partit pres , determinació presa anticipadament ànim →, volença, intenció de fer una cosa → amor A voluntat A l'albir A judici A discreció Ad libitum Blanc o negre, ad libitum © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

voluntat


<title type="display">voluntat</title>

    femení
  1. [facultat] voluntad. No ho vaig fer per voluntat meva, no lo hice por mi voluntad.
  2. [capacitat] voluntad. Home de poca voluntat, hombre de poca voluntad.
  3. [desig] voluntad, deseo m.
  4. [afecte, inclinació] voluntad, afecto m, inclinación. Li porta voluntat, le tiene voluntad.
  5. a voluntat a voluntad.
  6. bona, mala voluntat buena, mala voluntad.
  7. darreres voluntats dret última voluntad (o disposición).
  8. faci's la vostra voluntat cristianisme [parenostre] hágase tu voluntad.
  9. guanyar-se la voluntat [d'algú] ganar (o ganarse) la voluntad de alguien.

voluntat

femení facultat voluntad No ho vaig fer per voluntat meva , no lo hice por mi voluntad capacitat voluntad Home de poca voluntat , hombre de poca voluntad desig voluntad , deseo m afecte, inclinació voluntad , afecto m , inclinación Li porta voluntat , le tiene voluntad a voluntat a voluntad bona, mala voluntat buena, mala voluntad darreres voluntats dret última voluntad o disposición faci's la vostra voluntat cristianisme parenostre hágase tu voluntad guanyar-se la voluntat d'algú ganar o ganarse la voluntad de alguien