Es mostren 594823 resultats

voluntat


<title type="display">voluntat</title>

    femení
  1. Wille m.
  2. Beliebtheit f.
  3. Zuneigung f.
  4. per extensió (fester) Wunsch.
  5. bona voluntat guter Wille m.
    • Wohlwollen n.
  6. mala voluntat Übelwollen n.
    • Böswilligkeit f.
  7. les darreres voluntats d'(algú) jemandes letzter Wille.
  8. voluntat de ferro eiserner Wille.
  9. voluntat d'entesa (de pau, de sacrifici) Verständigungs-(Friedens-, Opfer)-wille m.
  10. acte de voluntat Willens-akt m.
    • -äußerung f.
  11. autonomia de la voluntat Willensfreiheit f.
  12. a voluntat locució adverbial nach Belieben.
  13. fer la seva (santa) voluntat seinen Willen durchsetzen.
  14. guanyar-se les voluntats sich beliebt machen.
  15. portar a (algú) molta voluntat jemandem gegenüber große Zuneigung empfinden.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

voluntat

femení Wille m Beliebtheit f Zuneigung f per extensió fester Wunsch bona voluntat guter Wille m • Wohlwollen n mala voluntat Übelwollen n • Böswilligkeit f les darreres voluntats d'algú jemandes letzter Wille voluntat de ferro eiserner Wille voluntat d'entesa de pau, de sacrifici Verständigungs-Friedens-, Opfer-wille m acte de voluntat Willens-akt m • -äußerung f autonomia de la voluntat Willensfreiheit f a voluntat locució adverbial nach Belieben fer la seva santa voluntat seinen Willen durchsetzen guanyar-se les voluntats sich beliebt machen portar a algú molta voluntat…
Diccionari Català Anglès

voluntat


<title type="display">voluntat</title>

Pronúncia: buluntát
    femení
  1. will.
  2. willpower.
  3. volition.
  4. wish, desire.
  5. intention.
  6. bona voluntat goodwill.
  7. (ídem) (good \ honest) intention.
  8. mala voluntat ill will, malice.
  9. (ídem) evil intent.
  10. darreres voluntats last wish.
  11. (ídem) dret last will and testament.
  12. voluntat (feble \ dèbil) weak will.
  13. manca de voluntat lack of willpower.
  14. voluntat divina divine will.
  15. voluntat de ferro will of iron.
  16. a voluntat locució adverbial at will, at one’s discretion.
  17. guanyar-se la voluntat d’algú to win someone over.
  18. tenir voluntat a to be fond of, feel afection for.

voluntat

femení will willpower volition wish , desire intention bona voluntat goodwill ídem good \ honest intention mala voluntat ill will , malice ídem evil intent darreres voluntats last wish ídem dret last will and testament voluntat feble \ dèbil weak will manca de voluntat lack of willpower voluntat divina divine will voluntat de ferro will of iron a voluntat locució adverbial at will , at one’s discretion guanyar-se la voluntat d’algú to win someone over tenir voluntat a to be fond of , feel afection for
Diccionari Català Italià

voluntat

<title type="display">voluntat</title>

femení volontà. || [desig] voglia, desiderio m, volontà. || volontà. Vol imposar sempre la seva voluntat, vuole imporre sempre la sua volontà. || [afecte] affetto m. Agafar (o portar) Voluntat a algú, avere (o nutrire, o provare) affetto per qualcuno, portare affetto a qualcuno. || [consentiment] consenso m, benestare m, permesso m. || a voluntat piacere, a volontà. || bona, mala voluntat buona, cattiva volontà. || darreres voluntats dr ultime volontà. || de poca voluntat incostante, svogliato -a. || faci's la vostra voluntat crist sia fatta la Tua volontà.

voluntat

femení volontà || desig voglia, desiderio m , volontà || volontà Vol imposar sempre la seva voluntat , vuole imporre sempre la sua volontà || afecte affetto m Agafar o portar Voluntat a algú , avere o nutrire, o provare affetto per qualcuno, portare affetto a qualcuno || consentiment consenso m , benestare m , permesso m || a voluntat piacere, a volontà || bona , mala voluntat buona, cattiva volontà || darreres voluntats dr ultime volontà || de poca voluntat incostante, svogliato -a || faci's la vostra voluntat crist sia fatta la Tua volontà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voluntat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voluntat</title>

Etimologia: del ll. voluntas, -ātis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. filosofia, psicologia i ètica Facultat, específica de l’ésser humà, de voler, de determinar lliurement els seus actes, poder de fer o no fer una cosa.
    2. Capacitat per a fer quelcom que comporta un esforç o que constitueix una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural. Demostra molta voluntat convivint amb aquell poca-solta.
    3. filosofia Lliure albir.
    4. autonomia de la voluntat dret Principi de dret privat segons el qual el subjecte d’un acte té la facultat de determinar-ne lliurement el contingut i els efectes, amb exclusió de qualsevol força o coacció externa.
    5. força de voluntat Capacitat per a endurar o per a imposar-se esforços o privacions.
    6. mancat de voluntat Abúlic.
    1. Acte o exercici d’aquesta facultat de la voluntat. Sempre fa la seva voluntat.
    2. Allò que hom vol; desig. Complien sempre les seves voluntats.
    3. Intenció decidida i determinada de fer quelcom, d’obtenir-ho tant sí com no. No té prou voluntat d’imposar-se.
    4. Consentiment, assentiment. No feia res sense la voluntat del seu marit.
    5. Quantitat de diners no fixada que hom sol·licita o que hom dona per a col·laborar a satisfer unes despeses, generalment d’ordre social o benèfic.
    6. a voluntat locució adverbial Quan hom vulgui, com hom vulgui. Es pot posar o treure a voluntat.
    7. bona voluntat Intenció d’obrar bé, de complaure algú, d’afavorir-lo. No sé com sortirà, però la bona voluntat hi és.
    8. darreres voluntats (d’algú) Allò que vol que es faci després de la seva mort.
    9. declaració de voluntat dret civil Expressió formal de la intenció d’una persona.
    10. guanyar-se (algú) les voluntats Disposar la gent a favor seu.
    11. mala voluntat Intenció d’obrar malament, de fer mal a algú, antipatia.
    12. voluntat de Déu teologia Designi de Déu que es manifesta a través de la seva llei, del pla de salvació, dels signes dels temps o de les circumstàncies de la vida.
    13. voluntat salvífica universal teologia Afirmació teològica segons la qual Déu vol que tots els homes se salvin.
  3. Afecte, inclinació. Agafar, portar, voluntat a algú.
  4. dret
    1. voluntat de l’estat Principi d’unitat i de validesa de tots els preceptes jurídics d’un ordenament positiu.
    2. voluntat general sociologia Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
    3. voluntat popular dret constitucional Titular primari i natural del poder polític, que pot ésser exercit per tot el poble o només delegat en una persona o unes quantes.
    4. voluntat social predominant ciències polítiques Resultat efectiu de les voluntats dels homes que integren la comunitat.

■ voluntat

femení filosofia , psicologia i ètica Facultat, específica de l’ésser humà, de voler, de determinar lliurement els seus actes, poder de fer o no fer una cosa Capacitat per a fer quelcom que comporta un esforç o que constitueix una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural Demostra molta voluntat convivint amb aquell poca-solta filosofia Lliure albir autonomia de la voluntat dret Principi de dret privat segons el qual el subjecte d’un acte té la facultat de determinar-ne lliurement el contingut i els efectes, amb exclusió de qualsevol força o coacció externa…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

voluntat

<title type="display">voluntat</title>

    nom femení
  1. La voluntat és la capacitat que té una persona per a fer alguna cosa que no li agrada o que comporta un esforç.
  2. Capacitat d'una persona per a escollir i decidir per ella mateixa el que vulgui. Si fas una cosa per la teva voluntat, la fas sense que ningú no t'hi obligui.
  3. La voluntat d'una persona és allò que vol, que desitja. Hi ha persones que sempre volen que es faci la seva voluntat, no accepten les propostes dels altres.
  4. La bona voluntat és la bona intenció, les ganes de fer bé les coses i de complaure els altres.
    5. locució que fa d’adverbi
  5. a voluntat vol dir quan es vulgui o com es vulgui. Amb aquesta jaqueta em puc posar i treure la caputxa a voluntat.
volenterós

voluntat

nom femení La voluntat és la capacitat que té una persona per a fer alguna cosa que no li agrada o que comporta un esforç Capacitat d'una persona per a escollir i decidir per ella mateixa el que vulgui Si fas una cosa per la teva voluntat, la fas sense que ningú no t'hi obligui La voluntat d'una persona és allò que vol, que desitja Hi ha persones que sempre volen que es faci la seva voluntat, no accepten les propostes dels altres La bona voluntat és la bona intenció, les ganes de fer bé les coses i de complaure els altres locució que fa d’adverbi a voluntat vol dir quan es vulgui o com es…
Diccionari Català francès

voluntat


<title type="display">voluntat</title>

Pronúncia: buluntát
    femení
  1. [facultat] volonté. Bona, mala voluntat, bonne, mauvaise volonté.
  2. [acte, intenció] volonté.
  3. [consentiment] consentiment m.
  4. [afecte] inclination, tendresse, affection.
  5. a voluntat à volonté.
  6. darreres voluntats dret dernières volontés.
  7. faci's la vostra voluntat cristianisme que ta volonté soit faite.
  8. força de voluntat force de caractère.
  9. guanyar-se la voluntat d'algú gagner les bonnes grâces de quelqu'un.
  10. home (dona) de bona voluntat homme (femme) de bonne volonté.
  11. mancat de voluntat [abúlic] aboulique.

voluntat

femení facultat volonté Bona, mala voluntat , bonne, mauvaise volonté acte, intenció volonté consentiment consentiment m afecte inclination , tendresse , affection a voluntat à volonté darreres voluntats dret dernières volontés faci's la vostra voluntat cristianisme que ta volonté soit faite força de voluntat force de caractère guanyar-se la voluntat d'algú gagner les bonnes grâces de quelqu'un home dona   de bona voluntat homme femme de bonne volonté mancat de voluntat abúlic aboulique
Diccionari Català Alemany

voluntatiu
-iva

voluntatiu
-iva

adjectiu volitiu proposició voluntativa Willenserklärung f , Willenssatz m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

voluntatiu
-iva

voluntatiu
-iva

adjectiu gramàtica volitif -ive
Diccionari Català Castellà

voluntatiu
-iva

voluntatiu
-iva

adjectiu gramàtica volitivo -va
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voluntatiu
| voluntativa

■ voluntatiu
| voluntativa

adjectiu gramàtica Dit de la forma o la construcció per a expressar la voluntat volitiu
Traducció