Es mostren 594823 resultats

■ vulgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vulgar</title>

Etimologia: del ll. vulgaris, íd., der. de vulgus ‘multitud, gent vulgar’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Propi del comú dels homes, que és conegut, admès, practicat, etc., pel comú dels homes. La nova religió incorporà creences vulgars.
    2. especialment Propi del llenguatge parlat, corrent, en contraposició a l’especialitzat. Un dels noms vulgars de l’epilèpsia és “mal de Sant Pau”.
    3. llatí vulgar lingüística Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
    4. llatí vulgar lingüística Entre els romanistes, llatí col·loquial del Baix Imperi romà i dels segles subsegüents.
    5. llengua vulgar lingüística Llengua usada en les relacions ordinàries, denominada també, preferentment, llengua col·loquial, corrent o conversacional.
    6. mot vulgar lingüística Mot popular.
  2. adjectiu pejorativament
    1. Relatiu o pertanyent a la gent comuna, en contraposició a la cultivada, refinada. Emprar expressions vulgars. Un gust molt vulgar.
    2. Que res no distingeix del comú dels homes. Un vulgar treballador.
    3. per extensió Que res no distingeix de les coses de la mateixa espècie. No és cap topazi, sinó quars vulgar.
  3. masculí
    1. Comú dels homes. Ja ho diu el vulgar: qui paga, mana.
    2. Conjunt de la gent vulgar.

■ vulgar

adjectiu Propi del comú dels homes, que és conegut, admès, practicat, etc, pel comú dels homes La nova religió incorporà creences vulgars especialment Propi del llenguatge parlat, corrent, en contraposició a l’especialitzat Un dels noms vulgars de l’epilèpsia és “mal de Sant Pau” llatí vulgar lingüística Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari llatí vulgar lingüística Entre els romanistes, llatí colloquial del Baix Imperi romà i dels segles subsegüents llengua vulgar lingüística Llengua usada en les relacions ordinàries, denominada també, preferentment…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

vulgar

<title type="display">vulgar</title>

adjectiu volgare. Llatí vulgar, latino volgare. || [corrent] volgare, comune, corrente. || volgare, triviale.

masculí [comú dels homes] volgo, gente f.

vulgar

adjectiu volgare Llatí vulgar , latino volgare || corrent volgare, comune, corrente || volgare, triviale masculí comú dels homes volgo, gente f
Diccionari Anglès Català

vulgar

vulgar

Pronúncia: ˈvʌlgəʳ
    adjective
  1. [coarse] ordinari, vulgar.
  2. [unrefined] poc refinat, vulgar, de mal gust.
  3. [joke, etc.] verd.
  4. vulgar fraction fracció ordinària.

  5. archaic vulgar.
  6. vernacle, plebeu.
  7. in the vulgar tongue en llengua vernacla, en llengua vulgar.
    8. noun
  8. the vulgar la plebs, el vulgar de la gent.

vulgar

adjective coarse ordinari , vulgar unrefined poc refinat , vulgar , de mal gust joke, etc verd vulgar fraction fracció ordinària archaic vulgar vernacle , plebeu in the vulgar tongue en llengua vernacla , en llengua vulgar noun the vulgar la plebs , el vulgar de la gent
DIDAC Diccionari escolar

vulgar

<title type="display">vulgar</title>

    adjectiu
  1. Que és molt normal, que no té res d'especial. Els llegums són un menjar vulgar, però es poden cuinar de manera molt saborosa.
  2. El llenguatge vulgar és el llenguatge parlat que fa servir la gent del carrer en contraposició al que fan servir els especialistes. El nom vulgar de la rubèola és rosa .
  3. Que és poc refinat o de baixa qualitat; que indica poca educació. El verb fotre es considera vulgar: no el faríem servir parlant amb persones amb qui no tenim confiança.
vulgaritat, vulgaritzar

vulgar

adjectiu Que és molt normal, que no té res d'especial Els llegums són un menjar vulgar, però es poden cuinar de manera molt saborosa El llenguatge vulgar és el llenguatge parlat que fa servir la gent del carrer en contraposició al que fan servir els especialistes El nom vulgar de la rubèola és rosa Que és poc refinat o de baixa qualitat que indica poca educació El verb fotre es considera vulgar no el faríem servir parlant amb persones amb qui no tenim confiança vulgaritat , vulgaritzar
Diccionari Alemany Català

vulgär

vulgär

adjectiu vulgar, ordinari groller, grosser trivial © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català francès

vulgar


<title type="display">vulgar</title>

Pronúncia: bulɣár
    adjectiu
  1. vulgaire, populaire. Mot vulgar, mot populaire. Llengua vulgar, langue vulgaire .
    • despectivament [groller] vulgaire. Una expressió vulgar, une expression vulgaire.
  2. [corrent] ordinaire, banal -e. Un treballador vulgar, un travailleur ordinaire.
    3. masculí
  3. [comú dels homes] peuple, masse f, commun des mortels.
  4. (llengua vulgar) història i lingüística langue vulgaire f.

vulgar

adjectiu vulgaire , populaire Mot vulgar , mot populaire Llengua vulgar , langue vulgaire • despectivament groller vulgaire Una expressió vulgar , une expression vulgaire corrent ordinaire , banal -e Un treballador vulgar , un travailleur ordinaire masculí comú dels homes peuple , masse f , commun des mortels llengua vulgar història i lingüística langue vulgaire f
Diccionari der aranés

vulgar, -a

<title type="display">vulgar, -a </title>

    adj m f
  1. Qu’ei plan normau o que non a arren d’originau.
  2. Qu’ei pròpri deth lenguatge que hèn a servir es persones correntes e s’opause ath que hèn a servir es especialistes.

    3. Català: vulgar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vulgar, -a

adj m f Qu’ei plan normau o que non a arren d’originau Qu’ei pròpri deth lenguatge que hèn a servir es persones correntes e s’opause ath que hèn a servir es especialistes Català vulgar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Anglès Català

vulgarian

vulgarian

noun persona ordinària nou-ric
Diccionari Castellà Català

vulgaridad

vulgaridad

femení vulgaritat
Diccionari Francès Català

vulgarisateur
-trice


<title type="display">vulgarisateur</title>

Pronúncia: vylgaʀizatœʀ -tʀis
    adjectiu i masculí i femení
  1. antigament i literàriament vulgaritzador -a.
    2. masculí i femení
  2. divulgador -a científic -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vulgarisateur
-trice

adjectiu i masculí i femení antigament i literàriament vulgaritzador -a masculí i femení divulgador -a científic -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç