Es mostren 594827 resultats

vulgar


<title type="display">vulgar</title>

    adjectiu
  1. gemein, niedrig, ordinär, vulgär, Volks....
  2. llatí vulgar Vulgärlatein.
  3. llengua vulgar Volkssprache f.
  4. nom vulgar biologia Trivialname, volkstümlich(r) Name m.
    5. masculí
  5. el vulgar das gemeine Volk.
    • despectivament der Pöbel, das Niedrige, das Vulgäre, das Ordinäre.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vulgar

adjectiu gemein, niedrig, ordinär, vulgär, Volks llatí vulgar Vulgärlatein llengua vulgar Volkssprache f nom vulgar biologia Trivialname, volkstümlichr Name m masculí el vulgar das gemeine Volk • despectivament der Pöbel, das Niedrige, das Vulgäre, das Ordinäre © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

vulgar

vulgar

    adjectiu
  1. vulgar. Paraules de l'ús vulgar, palabras del uso vulgar.
  2. [corrent] vulgar, corriente. És un vulgar treballador, es un vulgar trabajador.
  3. [propi del llenguatge parlat] vulgar. Un dels noms vulgars de la sífilis és mal francès, uno de los nombres vulgares de la sífilis es mal francés.
    4. masculí
  4. [comú dels homes] vulgo.

vulgar

adjectiu vulgar Paraules de l'ús vulgar , palabras del uso vulgar corrent vulgar , corriente És un vulgar treballador , es un vulgar trabajador propi del llenguatge parlat vulgar Un dels noms vulgars de la sífilis és mal francès , uno de los nombres vulgares de la sífilis es mal francés masculí comú dels homes vulgo
Diccionari Castellà Català

vulgar


<title type="display">vulgar</title>

    adjectiu
  1. [del vulgo] vulgar.
  2. [corriente] vulgar. Un vulgar trabajador, un vulgar treballador.
  3. [grosero] vulgar, grosser -a, bast -a.
  4. [propio del lenguaje hablado] vulgar. El nombre vulgar del epigastrio es boca del estómago, el nom vulgar de l'epigastri és boca del cor.

vulgar

adjectiu del vulgo vulgar corriente vulgar Un vulgar trabajador , un vulgar treballador grosero vulgar , grosser -a , bast -a propio del lenguaje hablado vulgar El nombre vulgar del epigastrio es boca del estómago , el nom vulgar de l'epigastri és boca del cor
Diccionari Català Anglès

vulgar


<title type="display">vulgar</title>

Pronúncia: bulɣár
    adjectiu
  1. [llengua] vulgar.
  2. [paraula] common, ordinary.
  3. pejorativament vulgar.
  4. llatí vulgar Vulgar Latin.
  5. [persona] ordinary, common.
  6. [característiques, gestos] coarse.
  7. [esdeveniment, vida] ordinary, everyday.
  8. humdrum.
  9. [acudit] vulgar.

vulgar

adjectiu llengua vulgar paraula common , ordinary pejorativament vulgar llatí vulgar Vulgar Latin persona ordinary , common característiques, gestos coarse esdeveniment, vida ordinary , everyday humdrum acudit vulgar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vulgar</title>

Etimologia: del ll. vulgaris, íd., der. de vulgus ‘multitud, gent vulgar’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Propi del comú dels homes, que és conegut, admès, practicat, etc., pel comú dels homes. La nova religió incorporà creences vulgars.
    2. especialment Propi del llenguatge parlat, corrent, en contraposició a l’especialitzat. Un dels noms vulgars de l’epilèpsia és “mal de Sant Pau”.
    3. llatí vulgar lingüística Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
    4. llatí vulgar lingüística Entre els romanistes, llatí col·loquial del Baix Imperi romà i dels segles subsegüents.
    5. llengua vulgar lingüística Llengua usada en les relacions ordinàries, denominada també, preferentment, llengua col·loquial, corrent o conversacional.
    6. mot vulgar lingüística Mot popular.
  2. adjectiu pejorativament
    1. Relatiu o pertanyent a la gent comuna, en contraposició a la cultivada, refinada. Emprar expressions vulgars. Un gust molt vulgar.
    2. Que res no distingeix del comú dels homes. Un vulgar treballador.
    3. per extensió Que res no distingeix de les coses de la mateixa espècie. No és cap topazi, sinó quars vulgar.
  3. masculí
    1. Comú dels homes. Ja ho diu el vulgar: qui paga, mana.
    2. Conjunt de la gent vulgar.

■ vulgar

adjectiu Propi del comú dels homes, que és conegut, admès, practicat, etc, pel comú dels homes La nova religió incorporà creences vulgars especialment Propi del llenguatge parlat, corrent, en contraposició a l’especialitzat Un dels noms vulgars de l’epilèpsia és “mal de Sant Pau” llatí vulgar lingüística Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari llatí vulgar lingüística Entre els romanistes, llatí colloquial del Baix Imperi romà i dels segles subsegüents llengua vulgar lingüística Llengua usada en les relacions ordinàries, denominada també, preferentment…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

vulgar

<title type="display">vulgar</title>

adjectiu volgare. Llatí vulgar, latino volgare. || [corrent] volgare, comune, corrente. || volgare, triviale.

masculí [comú dels homes] volgo, gente f.

vulgar

adjectiu volgare Llatí vulgar , latino volgare || corrent volgare, comune, corrente || volgare, triviale masculí comú dels homes volgo, gente f
Diccionari Anglès Català

vulgar

vulgar

Pronúncia: ˈvʌlgəʳ
    adjective
  1. [coarse] ordinari, vulgar.
  2. [unrefined] poc refinat, vulgar, de mal gust.
  3. [joke, etc.] verd.
  4. vulgar fraction fracció ordinària.

  5. archaic vulgar.
  6. vernacle, plebeu.
  7. in the vulgar tongue en llengua vernacla, en llengua vulgar.
    8. noun
  8. the vulgar la plebs, el vulgar de la gent.

vulgar

adjective coarse ordinari , vulgar unrefined poc refinat , vulgar , de mal gust joke, etc verd vulgar fraction fracció ordinària archaic vulgar vernacle , plebeu in the vulgar tongue en llengua vernacla , en llengua vulgar noun the vulgar la plebs , el vulgar de la gent
DIDAC Diccionari escolar

vulgar

<title type="display">vulgar</title>

    adjectiu
  1. Que és molt normal, que no té res d'especial. Els llegums són un menjar vulgar, però es poden cuinar de manera molt saborosa.
  2. El llenguatge vulgar és el llenguatge parlat que fa servir la gent del carrer en contraposició al que fan servir els especialistes. El nom vulgar de la rubèola és rosa .
  3. Que és poc refinat o de baixa qualitat; que indica poca educació. El verb fotre es considera vulgar: no el faríem servir parlant amb persones amb qui no tenim confiança.
vulgaritat, vulgaritzar

vulgar

adjectiu Que és molt normal, que no té res d'especial Els llegums són un menjar vulgar, però es poden cuinar de manera molt saborosa El llenguatge vulgar és el llenguatge parlat que fa servir la gent del carrer en contraposició al que fan servir els especialistes El nom vulgar de la rubèola és rosa Que és poc refinat o de baixa qualitat que indica poca educació El verb fotre es considera vulgar no el faríem servir parlant amb persones amb qui no tenim confiança vulgaritat , vulgaritzar
Diccionari Alemany Català

vulgär

vulgär

adjectiu vulgar, ordinari groller, grosser trivial © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català francès

vulgar


<title type="display">vulgar</title>

Pronúncia: bulɣár
    adjectiu
  1. vulgaire, populaire. Mot vulgar, mot populaire. Llengua vulgar, langue vulgaire .
    • despectivament [groller] vulgaire. Una expressió vulgar, une expression vulgaire.
  2. [corrent] ordinaire, banal -e. Un treballador vulgar, un travailleur ordinaire.
    3. masculí
  3. [comú dels homes] peuple, masse f, commun des mortels.
  4. (llengua vulgar) història i lingüística langue vulgaire f.

vulgar

adjectiu vulgaire , populaire Mot vulgar , mot populaire Llengua vulgar , langue vulgaire • despectivament groller vulgaire Una expressió vulgar , une expression vulgaire corrent ordinaire , banal -e Un treballador vulgar , un travailleur ordinaire masculí comú dels homes peuple , masse f , commun des mortels llengua vulgar història i lingüística langue vulgaire f