Es mostren 594845 resultats

acceptar

<title type="display">acceptar </title>

    v tr Consentir, díder òc. Èster d’acòrd.

    Català: acceptar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

acceptar

v tr Consentir, díder òc Èster d’acòrd Català acceptar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

acceptar

acceptar

    verb transitiu
  1. aceptar.
  2. comerç i mercat aceptar.

acceptar

verb transitiu aceptar comerç i mercat aceptar
Conjugador Català

acceptar


<title type="display">acceptar</title>

    1. INFINITIU

    1. acceptar

    2. GERUNDI

    1. acceptant

    3. PARTICIPI

    1. acceptat
    2. acceptada
    3. acceptats
    4. acceptades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. accepto
      2. acceptes
      3. accepta
      4. acceptem
      5. accepteu
      6. accepten

      2. IMPERFET

      1. acceptava
      2. acceptaves
      3. acceptava
      4. acceptàvem
      5. acceptàveu
      6. acceptaven

      3. PASSAT

      1. acceptí
      2. acceptares
      3. acceptà
      4. acceptàrem
      5. acceptàreu
      6. acceptaren

      4. FUTUR

      1. acceptaré
      2. acceptaràs
      3. acceptarà
      4. acceptarem
      5. acceptareu
      6. acceptaran

      5. CONDICIONAL

      1. acceptaria
      2. acceptaries
      3. acceptaria
      4. acceptaríem
      5. acceptaríeu
      6. acceptarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. accepti
      2. acceptis
      3. accepti
      4. acceptem
      5. accepteu
      6. acceptin

      2. IMPERFET

      1. acceptés
      2. acceptessis
      3. acceptés
      4. acceptéssim
      5. acceptéssiu
      6. acceptessin

    6. IMPERATIU

    1. accepta
    2. accepti
    3. acceptem
    4. accepteu
    5. acceptin

acceptar

INFINITIU acceptar GERUNDI acceptant PARTICIPI acceptat acceptada acceptats acceptades INDICATIU PRESENT accepto acceptes accepta acceptem accepteu accepten IMPERFET acceptava acceptaves acceptava acceptàvem acceptàveu acceptaven PASSAT acceptí acceptares acceptà acceptàrem acceptàreu acceptaren FUTUR acceptaré acceptaràs acceptarà acceptarem acceptareu acceptaran CONDICIONAL acceptaria acceptaries acceptaria acceptaríem acceptaríeu acceptarien SUBJUNTIU PRESENT accepti acceptis accepti acceptem accepteu acceptin IMPERFET acceptés acceptessis acceptés acceptéssim acceptéssiu acceptessin…
Diccionari de sinònims Franquesa

acceptar


<title type="display">acceptar</title>

adir, acceptar una herència, una successió.
acollir
rebre
admetre
adoptar
aprovar
abraçar. Abraçar una opinió, una doctrina.
consentir
conformar-se
agafar (fig.). Agafar les coses tal com venen. Agafar una cosa bé, malament, de broma, etc.
prendre. Les coses s'han de prendre tal com són.
digerir o pair (fig.), acceptar una cosa que a un li sembla injusta o incomprensible. Això que m'ha fet no ho pairé mai.
→ consentir.
Antònims: Refusar. Declinar. Desacollir.


© Manuel Franquesa

acceptar

adir , acceptar una herència, una successió acollir rebre admetre adoptar aprovar abraçar Abraçar una opinió, una doctrina consentir conformar-se agafar fig Agafar les coses tal com venen Agafar una cosa bé, malament, de broma, etc prendre Les coses s'han de prendre tal com són digerir o pair fig, acceptar una cosa que a un li sembla injusta o incomprensible Això que m'ha fet no ho pairé mai → consentir Antònims Refusar Declinar Desacollir © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acceptar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acceptar</title>

Etimologia: del ll. acceptare, der. freqüentatiu de accipĕre ‘rebre’, i aquest, der. de capĕre ‘agafar’ 1a font: c. 1380
    verb transitiu
    1. Consentir, algú, a rebre o prendre (allò que li és ofert). Acceptar un honor. Acceptar un convit. Acceptar algú per company.
    2. figuradament Acceptar la dissort.
  2. Consentir, algú (a allò que li és proposat). Acceptar la rendició incondicional.
  3. Rebre, algú, en el seu esperit (alguna cosa) com a veritable o valedora, admetre. Acceptar una hipòtesi.

■ acceptar

verb transitiu Consentir, algú, a rebre o prendre allò que li és ofert Acceptar un honor Acceptar un convit Acceptar algú per company figuradament Acceptar la dissort Consentir, algú a allò que li és proposat Acceptar la rendició incondicional Rebre, algú, en el seu esperit alguna cosa com a veritable o valedora, admetre Acceptar una hipòtesi
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

acceptar

<title type="display">acceptar</title>

verb transitiu accettare, ricevere di buon grado. Acceptar un convit, accettare un invito. || acconsentire intr, accettare. || accettare, accogliere, gradire. || fig accettare. Acceptar la dissort, accettare la sfortuna. || [admetre] accettare, ammettere, approvare. || econ accettare.

acceptar

verb transitiu accettare, ricevere di buon grado Acceptar un convit , accettare un invito || acconsentire intr , accettare || accettare, accogliere, gradire || fig accettare Acceptar la dissort , accettare la sfortuna || admetre accettare, ammettere, approvare || econ accettare
DIDAC Diccionari escolar

acceptar

<title type="display">acceptar</title>

    [! Amb CC]
    verb
  1. Estar d'acord a rebre alguna cosa que algú t'ofereix. Quan ens donen una invitació per al cinema i hi volem anar, l'acceptem.
  2. Estar d'acord amb alguna cosa. Si acceptes una teoria, creus que és correcta.
  3. Acceptar una persona és estar d'acord que formi part del nostre grup o de la nostra família. Quan som nous en un lloc, ens agrada que ens acceptin.
acceptable, acceptació

acceptar

Amb CC verb Estar d'acord a rebre alguna cosa que algú t'ofereix Quan ens donen una invitació per al cinema i hi volem anar, l'acceptem Estar d'acord amb alguna cosa Si acceptes una teoria, creus que és correcta Acceptar una persona és estar d'acord que formi part del nostre grup o de la nostra família Quan som nous en un lloc, ens agrada que ens acceptin acceptable , acceptació
Diccionari Català Anglès

acceptar


<title type="display">acceptar</title>

Pronúncia: əksəptá
    verb transitiu
  1. to accept.
  2. to recognize (also recognise UK).
  3. va acceptar la mort de bon grat he accepted death willingly.
  4. això no es pot acceptar this can’t be accepted.

acceptar

verb transitiu to accept to recognize also recognise UK va acceptar la mort de bon grat he accepted death willingly això no es pot acceptar this can’t be accepted
Diccionari Català Alemany

acceptar

acceptar

verb transitiu annehmen, akzeptieren anerkennen banca mit Akzept versehen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

acceptar


<title type="display">acceptar</title>

Pronúncia: əksəptá
    verb transitiu
  1. accepter, recevoir. Acceptar un present, una invitació, accepter un cadeau, une invitation .
    • figuradament accepter. Acceptar la mort, accepter la mort.
  2. [admetre] admettre, agréer, approuver.
  3. dret i comerç i mercat accepter, donner son accord à. Acceptar una lletra de canvi, accepter une lettre de change.

acceptar

verb transitiu accepter , recevoir Acceptar un present, una invitació , accepter un cadeau, une invitation • figuradament accepter Acceptar la mort , accepter la mort admetre admettre , agréer , approuver dret i comerç i mercat accepter , donner son accord à Acceptar una lletra de canvi , accepter une lettre de change