Es mostren 594823 resultats

acceptar


<title type="display">acceptar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. acceptar
    1. GERUNDI

    2. acceptant
    1. PARTICIPI

    2. acceptat
    3. acceptada
    4. acceptats
    5. acceptades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. accepto
      3. acceptes
      4. accepta
      5. acceptem
      6. accepteu
      7. accepten
      1. IMPERFET

      2. acceptava
      3. acceptaves
      4. acceptava
      5. acceptàvem
      6. acceptàveu
      7. acceptaven
      1. PASSAT

      2. acceptí
      3. acceptares
      4. acceptà
      5. acceptàrem
      6. acceptàreu
      7. acceptaren
      1. FUTUR

      2. acceptaré
      3. acceptaràs
      4. acceptarà
      5. acceptarem
      6. acceptareu
      7. acceptaran
      1. CONDICIONAL

      2. acceptaria
      3. acceptaries
      4. acceptaria
      5. acceptaríem
      6. acceptaríeu
      7. acceptarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. accepti
      3. acceptis
      4. accepti
      5. acceptem
      6. accepteu
      7. acceptin
      1. IMPERFET

      2. acceptés
      3. acceptessis
      4. acceptés
      5. acceptéssim
      6. acceptéssiu
      7. acceptessin
    1. IMPERATIU

    2. accepta
    3. accepti
    4. acceptem
    5. accepteu
    6. acceptin

acceptar

acceptar


<title type="display">acceptar</title>

adir, acceptar una herència, una successió.
acollir
rebre
admetre
adoptar
aprovar
abraçar. Abraçar una opinió, una doctrina.
consentir
conformar-se
agafar (fig.). Agafar les coses tal com venen. Agafar una cosa bé, malament, de broma, etc.
prendre. Les coses s'han de prendre tal com són.
digerir o pair (fig.), acceptar una cosa que a un li sembla injusta o incomprensible. Això que m'ha fet no ho pairé mai.
consentir.
Antònims: Refusar. Declinar. Desacollir.


© Manuel Franquesa

acceptar

acceptar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acceptar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. acceptare, der. freqüentatiu de accipĕre ‘rebre’, i aquest, der. de capĕre ‘agafar’ 1a font: c. 1380
Body
    verb transitiu
    1. Consentir, algú, a rebre o prendre (allò que li és ofert). Acceptar un honor. Acceptar un convit. Acceptar algú per company.
    2. figuradament Acceptar la dissort.
  1. Consentir, algú (a allò que li és proposat). Acceptar la rendició incondicional.
  2. Rebre, algú, en el seu esperit (alguna cosa) com a veritable o valedora, admetre. Acceptar una hipòtesi.

acceptar

acceptar

<title type="display">acceptar</title>

verb transitiu accettare, ricevere di buon grado. Acceptar un convit, accettare un invito. || acconsentire intr, accettare. || accettare, accogliere, gradire. || fig accettare. Acceptar la dissort, accettare la sfortuna. || [admetre] accettare, ammettere, approvare. || econ accettare.

acceptar

acceptar

<title type="display">acceptar</title>

    [! Amb CC]
    verb
  1. Estar d'acord a rebre alguna cosa que algú t'ofereix. Quan ens donen una invitació per al cinema i hi volem anar, l'acceptem.
  2. Estar d'acord amb alguna cosa. Si acceptes una teoria, creus que és correcta.
  3. Acceptar una persona és estar d'acord que formi part del nostre grup o de la nostra família. Quan som nous en un lloc, ens agrada que ens acceptin.
acceptable, acceptació

acceptar

acceptar


<title type="display">acceptar</title>

Pronúncia: əksəptá
    verb transitiu
  1. to accept.
  2. to recognize (also recognise UK).
  3. va acceptar la mort de bon grat he accepted death willingly.
  4. això no es pot acceptar this can’t be accepted.

acceptar

acceptar

acceptar

acceptar


<title type="display">acceptar</title>

Pronúncia: əksəptá
    verb transitiu
  1. accepter, recevoir. Acceptar un present, una invitació, accepter un cadeau, une invitation .
    figuradament accepter. Acceptar la mort, accepter la mort.
  2. [admetre] admettre, agréer, approuver.
  3. dret i comerç i mercat accepter, donner son accord à. Acceptar una lletra de canvi, accepter une lettre de change.

acceptar

acceptation

acceptation

acceptation