masculí [-(e)s, -e] també figurat
1. camí.
2. ruta f.
3. especialment figurat via f.
4. tecnologia cursa f.
5. [Route] itinerari.
6. [Strecke] trajecte, recorregut, carrera f.
7. [Art u. Weise] manera f, forma f, mitjà.
8. [Gartenweg] caminal.
9. Vegeu Ausweg.
10. Vegeu Pfad.
11. Vegeu Reiseweg.
12. am Wege al marge del camí, a la vora del camí.
13. auf dem Wege nach (zu j-m) en el camí de (cap a alg).
14. auf dem Wege zu figurat en camí (o via) de.
15. auf gesetzlichem Wege per via legal.
16. auf halbem Wege a mig camí (de).
17. aus dem Weg gehen fer pas a.
18. fer-se a una banda (o a un costat).
19. figurat eludir, esquivar, evitar (u/c).
20. Vegeu räumen.
21. s-r Wege gehen (pros)seguir el seu camí.
22. des Weges kommen arribar (tot fent camí).
23. etw in den Weg legen figurat posar (obstacles).
24. etw in die Wege leiten gestionar (o encarrilar) u/c.
25. im Wege sein od stehen destorbar, fer nosa a.
26. in den Weg treten figurat impedir (a alg), tallar el pas (o el camí) a alg.
27. s. auf den Weg machen nach posar-se en camí (o encaminar-se) cap a (o devers).
28. auf dem falschen Wege sein anar per mal camí (o desencaminat).
29. auf dem richtigen Wege sein anar per bon camí, marxar bé.
30. zu Wege bringen zuwege
31. dem steht nichts im Wege res no s’oposa a això.
32. woher des Weges? d’on véns?
33. wohin des Weges? (cap) on vas?

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

1. in Zssgn oft fort-
2. Vegeu ab-

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu treure (o cremar) amb un corrosiu.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. wegbegeben anar-se’n.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu treure (o cremar) amb un corrosiu.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

familiar wegkriegen.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení [m: -s, -; f: -, -nen] peoner(a), precursor(a).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. treure bufant.
2. wie weggeblasen desaparegut com per (art d’)encantament.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [blieb weg, ist weggeblieben]
1. no acudir, no comparèixer, no presentar-se.
2. no participar (en u/c o a + inf).
3. (r)estar absent.
4. [Motor, Sprache] fallir, fallar, fer figa.
5. faltar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu apartar la mirada, mirar cap a una altra banda.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU