verb intransitiu [kam weg, ist wegge-en]
1. anar-se’n.
2. (aconseguir) sortir-ne o eixir-ne.
3. etw wegkommen perdre’s o esgarriar-se u/c.
4. gut (schlecht) bei etw wegkommen sortir-se bé (o malament) d’u/c.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [kann weg, konnte weg, hat weggekonnt]
1. poder sortir, poder marxar.
2. das Messer kann weg, es taugt nichts aquest ganivet es pot llençar: no serveix per a res.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. llevar gratant, treure rascant o raspant.
2. Vegeu Kreuzung.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. [entfernen] fer marxar, treure.
2. [davontragen] emportar-se.
3. també figurat allunyar, separar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu coneixedor del camí.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. deixar sortir.
2. ometre, suprimir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [läuft weg, lief weg, ist wegge-en]
1. anar-se’n corrent, fugir.
2. tocar el dos.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. posar de banda (o a part).
2. desar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

ableugnen.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. sense camí.
2. intransitable.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU