verb intransitiu
1. haver de sortir, haver de marxar.
2. das Brot muss weg, es ist schimmelig aquest pa es pot llençar: està florit.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -n]
1. també militar presa.
2. [Raub] robament m, robatori m.
3. [Beschlagnahme] confiscació, incautació.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [nimmt weg, nahm weg, hat weggenommen]
1. prendre, agafar.
2. treure, llevar.
3. [Gas usw] tallar, treure.
4. [Waren] a. confiscar, incautar-se de
5. [heimlich] robar, furtar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. recollir.
2. desar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. esborrar.
2. treure rascant.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu arrabassar, arrapar, emportar-se.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. treure (del mig), desembarassar.
2. remoure, apartar (a una banda).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [riss weg, hat weggerissen]
1. arrencar, arrabassar.
2. treure.
3. [Häuser] arrasar, assolar, (en)derrocar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu ausreiten.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [rannte weg, ist weggerannt]
1. sortir corrent(s).
2. fugir, escapar-se, escapolir-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU