verb intransitiu [schlich weg, ist weggeschlichen]
1. s. wegschleichen escapolir-se, fer-se escàpol lit.
2. marxar d’amagat(otis).
3. esmunyir-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. arrossegar (amb ell).
2. familiar emportar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu tancar (o guardar o estotjar) amb clau.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [schmiss weg, hat weggeschmissen] familiar llençar, tirar a terra (o al pot d’escombraries).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu pispar, polir, afaitar (u/c a alg).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-et weg, schnitt weg, hat weggeschnitten]
1. tallar.
2. medicina, farmàcia a. seccionar, extirpar

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu llençar, vessar (llençant).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. descalçar (l’aigua).
2. emportar-se, arrossegar (una inundació).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

(és)ser endut pel corrent (d’aigua).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu apartar la mirada.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU