neutre singular contrari m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [widerspricht, widersprach, hat widersprochen]
1. contradir (j-m alg), portar la contra (a alg).
2. oposar-se (a alg).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu contradictori (-òria).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. contradicció f.
2. oposició f.
3. protesta f, protestació f.
4. Widerspruch erheben protestar.
5. im Widerspruch stehen mit (od zu) estar en contradicció amb.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu ple de contradiccions, (ben) contradictori.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu ple de contradiccions, (ben) contradictori.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. oposició f.
2. també militar i electrotècnia, electrònica resistència f.
3. Widerstand leisten gegen fer front a, resistir-se a.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu resistent.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení resistència.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu sense resistència (o oposició).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU