verb intransitiu [widerstand, hat widerstanden]
1. resistir, oposar-se a (u/c).
2. repugnar, fer fàstic (j-m a alg).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. oposar-se a, resistir-se a.
2. figurat no plaure (o agradar) a alg.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre (singular) oposició f, resistència f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi de mala gana, a desgrat, amb repugnància.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. contradicció f.
2. conflicte, col·lisió f.
3. antagonisme.
4. im Widerstreit stehen mit widerstreiten.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-et, widerstritt, hat widerstritten] estar en pugna (o contradicció) amb.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. antagònic, oposat.
2. divergent.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. antipàtic.
2. repugnant, fastigós.
3. odiós.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. contrarietat, contratemps m.
2. adversitat.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí repugnància f, aversió f, repulsió f, antipatia f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU