masculí
1. il·lusió f.
2. ideal.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí llista f de desigs (o desiderata f).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

interjecció puf!, xap!, xec!, zas!


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-s, -s] mit e-m Wuppdich en un instant.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. dignitat.
2. [akademische] títol m.
3. [Ernst] gravetat.
4. in Amt u. Würden stehen exercir (o acomplir) un alt càrrec.
5. ich halte es für unter meiner Würde no em sembla digne de mi.
6. no puc rebaixar-me a.
7. zu Würde übrig lassen no (és)ser (prou) digne (de).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. indigne, sense dignitat.
2. indecorós.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení dignitari (-ària), persona revestida d’autoritat.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. ple de dignitat.
2. majestuós, majestàtic, solemne.
3. greu.
4. adverbi amb dignitat, dignament.
5. solemnement.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. digne (e-r Sache d’u/c).
2. mereixedor.
3. figurat a. respectable
4. s. e-r Sache würdig erweisen (de)mostrar-se digne d’u/c.
5. fer-se mereixedor d’u/c.
6. merèixer u/c.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. apreciar, considerar (digne de).
2. dignar-se.
3. j-n k-r Antwort würdigen no dignar-se donar (una) resposta a alg.
4. j-n k-s Blickes würdigen no dignar-se mirar alg, considerar alg indigne d’una mirada.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU