verb intransitiu [-et, -ete, hat ge-et]
1. malgastar, dilapidar, dissipar.
2. viure llicenciosament.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

in Zssgn ... del desert.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení desertificació, desertització.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -en] Wüste.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí literatura lleó, rei del desert.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-s, -e]
1. home llibertí, un disbauxat, calavera.
2. [stärker] sàtir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. ira, còlera, fúria, ràbia, furor m.
2. in Wut bringen fer enrabiar, posar colèric (o furiós etc).
3. in Wut geraten aïrar-se, enfuri(sm)ar-se, encolerir-se, enrabiar-se, posar-se furiós.
4. seine Wut an j-m auslassen acarnissar-se (o encruelir-se o rabejar-se) en alg.
5. vor Wut kochen tremolar de ràbia.
6. mich packt die Wut em fa enrabiar (o aïrar).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí accés (o atac) de ràbia (o de fúria), enrabiada f, cop de geni.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí accés (o atac) de ràbia (o de fúria), enrabiada f, cop de geni.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-et, -ete, hat ge-et]
1. estar furiós (o rabiós etc).
2. enfuri(sm)ar-se, encendre’s de còlera, aïrar-se, enquimerar-se, arravatar-se.
3. [Seuche] fer o causar estralls.
4. [Sturm] esclatar, desencadenar-se.
5. bram(ul)ar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU