Conjugació amb G davant E, I verb Parlar de les altres persones dient coses que no se saben del cert o explicant fets que poden perjudicar Una persona també xafardeja quan mira o pregunta coses que no ha de saber xafardeig , xafarderia
Etimologia: deriv. alterat de safareig a través de xafar(e)tger, dissimilat en xafarder, amb justificació del sentit pel fet que en els safareigs públics hi sol haver molt xivarri i xafarderia 1a font: 1888, DLab.