<title type="display">xau-xau</title>
Pronúncia: ʃàwʃáw
-
adverbi
- [a poc a poc] slowly, little by little.
- [així així] so-so.
Es mostren 594827 resultats
xau-xau
xau-xau
adverbi a poc a poc slowly , little by little així així so-so
xau-xau
<title type="display">xau-xau</title>
-
adverbi
- langsam.
-
so, so.
• weder gut noch schlecht.
masculí
- [Wachtel, Rebhuhn] Schlag m.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
xau-xau
adverbi langsam so, so • weder gut noch schlecht masculí Wachtel, Rebhuhn Schlag m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
xau-xau
<title type="display">xau-xau</title>
adverbi [a poc a poc] piano piano. || [ni bé ni malament] così così.
xau-xau
adverbi a poc a poc piano piano || ni bé ni malament così così
xau-xau
<title type="display">xau-xau</title>
Pronúncia: ʃàwʃáw
-
adverbi
regionalisme
-
[a poc a poc]
piano,
tout doucement.
• [ni bé ni malament, així així] comme ci comme ça, passablement, couci couça. - ornitologia garrameu.
xau-xau
adverbi regionalisme a poc a poc piano , tout doucement • ni bé ni malament, així així comme ci comme ça , passablement , couci couça ornitologia garrameu
■
xau-xau1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xau-xau</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Partició sil·làbica: xau-xau
Etimologia: d’origen expressiu
Etimologia: d’origen expressiu
Body
-
adverbi
- A poc a poc.
- Així així, ni bé ni malament. Com esteu, a casa vostra? Xau-xau.
Vegeu també:
xau-xau2
■
xau-xau1
adverbi A poc a poc Així així, ni bé ni malament Com esteu, a casa vostra Xau-xau Vegeu també xau-xau 2
■
xau-xau2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xau-xau</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Partició sil·làbica: xau-xau
Etimologia: d’origen onomatopeic
Etimologia: d’origen onomatopeic
Body
-
masculí
- Cant de la guatlla i de la perdiu.
- Xerrameca.
Vegeu també:
xau-xau1
■
xau-xau2
masculí Cant de la guatlla i de la perdiu Xerrameca Vegeu també xau-xau 1
xauarma
<title type="display">xauarma</title>
Accessory
Partició sil·làbica: xa_uar_ma
Body
-
masculí
gastronomia
- Carn marinada, generalment de be, que hom cou en un ast vertical giratori, i que és servida tallada a tires, sovint com a farciment d’entrepà, típica del Pròxim Orient.
- Entrepà, generalment de pa de pita, de xauarma acompanyat d’amanida.
xauarma
masculí gastronomia Carn marinada, generalment de be, que hom cou en un ast vertical giratori, i que és servida tallada a tires, sovint com a farciment d’entrepà, típica del Pròxim Orient Entrepà, generalment de pa de pita, de xauarma acompanyat d’amanida
xautar-se
<title type="display">xautar-se</title>
Pronúncia: ʃəwtársə
-
verb pronominal
- xautar-se de to make fun of.
- se’n xauta he doesn’t care two hoots (de about).
xautar-se
verb pronominal xautar-se de to make fun of se’n xauta he doesn’t care two hoots de about
xautar-se
<title type="display">xautar-se</title>
verb pronominal inquietarse, preocuparse.
xautar-se
verb pronominal inquietarse , preocuparse
■
xautar-se
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xautar-se</title>
Accessory
Partició sil·làbica: xau_tar-se
Etimologia: extret de l’oc. dial. se’n chauto pas ‘tant se li’n dona’, i aquest, del fr. ant. ne l’en chaut, íd., del verb chaloir ‘importar, interessar’, ll. calēre ‘ser calent’, d’on ‘escalfar-se per alguna cosa, interessar-s’hi’ (del mateix origen que el cat. caldre, ant. caler); l’expressió oc. es propagà a través del Rosselló en la forma se’n xauta, d’on xautar-se 1a font: 1839, DLab.
Etimologia: extret de l’oc. dial. se’n chauto pas ‘tant se li’n dona’, i aquest, del fr. ant. ne l’en chaut, íd., del verb chaloir ‘importar, interessar’, ll. calēre ‘ser calent’, d’on ‘escalfar-se per alguna cosa, interessar-s’hi’ (del mateix origen que el cat. caldre, ant. caler); l’expressió oc. es propagà a través del Rosselló en la forma se’n xauta, d’on xautar-se 1a font: 1839, DLab.
Body
verb
pronominal dialectal Preocupar-se, basquejar-se per alguna cosa. Poc se’n xauta, dels diners que deu! Com aquell qui no se’n xauta.
■
xautar-se
verb pronominal dialectal Preocupar-se, basquejar-se per alguna cosa Poc se’n xauta, dels diners que deu Com aquell qui no se’n xauta