Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

■ xemicar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xemicar</title>

Etimologia: del ll. vg. *exemīccare, format amb el prefix ex- sobre el ll. vg. *emīccare, der. de micca ‘mica, engruna’ també amb el prefix ex-

verb transitiu Aixafar completament, destrossar, un membre, un òrgan, etc. L’engranatge li ha xemicat la mà.

■ xemicar

verb transitiu Aixafar completament, destrossar, un membre, un òrgan, etc L’engranatge li ha xemicat la mà

xemicar

verb transitiu [un membre, un òrgan] aplastar, triturar.

xemicar

verb transitiu un membre, un òrgan aplastar , triturar

xemicar

<title type="display">xemicar</title>

verb transitiu schiacciare.

xemicar

<title type="display">xemicar</title>

Pronúncia: ʃəmiká

verb transitiu

to crush, mangle.
la màquina li ha xemicat la mà the machine crushed his hand.

xemicar

verb transitiu to crush , mangle la màquina li ha xemicat la mà the machine crushed his hand

xemicar

<title type="display">xemicar</title>

Pronúncia: ʃəmiká

verb transitiu antigament i regionalisme [aixafar, destrossar] écraser, broyer, aplatir.

xemicar

verb transitiu antigament i regionalisme aixafar, destrossar écraser , broyer , aplatir

xen-

<title type="display">xen-</title>

Forma prefixada del mot grec xénos, que significa ‘estranger’, ‘foraster’. Ex.: xenisme.

xen-

Forma prefixada del mot grec xénos , que significa ‘estranger’, ‘foraster’ Ex xenisme

■ xena

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xena</title>

femení agricultura mesquita².

xenai

<title type="display">xenai</title>

Partició sil·làbica: xe_nai

masculí música Instrument de vent, propi de l’Índia i d’origen àrab, constituït per un tub cònic de fusta, amb set forats equidistants, una llengüeta doble fixada en un tudell independent, i amb l’extrem inferior eixamplat en forma de campana i generalment reforçat amb un pavelló metàl·lic.

xenai

masculí música Instrument de vent, propi de l’Índia i d’origen àrab, constituït per un tub cònic de fusta, amb set forats equidistants, una llengüeta doble fixada en un tudell independent, i amb l’extrem inferior eixamplat en forma de campana i generalment reforçat amb un pavelló metàllic

xénarthres

<title type="display">xénarthres</title>

Pronúncia: gzenaʀtʀ, kse-

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ xemicar

xemicar

xemicar

xemicar

xemicar

xen-

■ xena

xenai

xénarthres

xenartre

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia