Partició sil·làbica: xe_re_mi_a
Etimologia: del fr. ant. chalemie, íd., amb -r- per influx del cat. caramella, tots dos, del ll. calamella, fem. de calamellus, dimin. de calămus ‘canya’; el mot fr. ve pròpiament d’una base gr. equivalent kalamítēs ‘flauta de canya’, que hauria donat la forma romanitzada *calamita 1a font: 1618