Partició sil·làbica: xe_re_mi_a Etimologia: del fr. ant. chalemie, íd., amb -r- per influx del cat. caramella, tots dos, del ll. calamella, fem. de calamellus, dimin. de calămus ‘canya’; el mot fr. ve pròpiament d’una base gr. equivalent kalamítēs ‘flauta de canya’, que hauria donat la forma romanitzada *calamita1a font: 1618
Tub de la cornamusa que fa la melodia; hom l’anomena també grall.
pluraldialectal A Mallorca i Menorca, cornamusa.
xeremia bessona (o reclam de xeremies)dialectal A Eivissa, instrument músic consistent en la unió de dues xeremies simples de mides i construcció iguals i amb les mateixes notes.
xeremia simpledialectal A Eivissa, caramella d’un sol tub de canya, d’uns quants mil·límetres de diàmetre.
femení música caramella 1 1 Tub de la cornamusa que fa la melodia hom l’anomena també grall plural dialectal A Mallorca i Menorca, cornamusa xeremia bessona o reclam de xeremies dialectal A Eivissa, instrument músic consistent en la unió de dues xeremies simples de mides i construcció iguals i amb les mateixes notes xeremia simple dialectal A Eivissa, caramella d’un sol tub de canya, d’uns quants millímetres de diàmetre