<title type="display">xericar</title> Pronúncia: ʃəɾiká verb intransitiu [d’ocells] to chirp. to peep, cheep.
<title type="display">xericar</title> verb transitiu ornitologia piep(s)en. © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">xericar</title> Accessory Compareu: xerricar Etimologia: d’origen onomatopeic 1a font: c. 1900, Verdaguer Body verb intransitiu dialectal Xisclar. Cridar els ocells petits. Els pardals xericaven al ràfec de la teulada.
<title type="display">xerics</title> masculí plural Gepiepe n. © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">xerif</title> Body masculí islamisme i història Títol donat als descendents de Mahoma a través de la seva filla Fàtima i d’‘Alī. A la Meca, membre de la dinastia fatimita que assolí una certa autonomia (960) aprofitant la decadència del califat de Bagdad.