→ parlar. moure xerra borinotejar parolejar o paraulejar parlotejar xerrotejar garlar o garolar clacar rallar (≠ ratllar) garrular verbejar gargantejar camandulejar, anar amb camàndules, raons, explicacions que no treuen cap a res. barbollar o embarbollar-se, dir coses pel gust de parlar, sense fonament de cap mena. menar (o tenir, o agafar) la taba fer petar el queixal fer el borinot fer córrer la llengua xerrar més que un sac de nous
v. tr. Contar quelcom mancant a la reserva deguda. reportar espiar (fam.) delatar ésser bocamoll (→ xerraire)
verb intransitiu charlar , charlotear , chacharear , cascar els ocells chirriar qui xerra, paga quien mucho habla mucho yerra , por la boca muere el pez xerra que xerra familiarment charla que te charla verb transitiu contar , decir Xerrar un secret , contar un secreto anar a xerrar-ho a algú ir a contarlo o decirlo , ir con el cuento xerrar-ho tot hablarlo todo
verb transitiu chiacchierare, cianciare, ciarlare, parlare || els ocells cinguettare, fischiettare, trillare || xerra que xerra fam parla che ti parla verb transitiu rivelare, svelare Xerrar un secret , svelare un segreto || anar a xerrar-ho andarlo a spifferare || xerrar-ho tot spifferare tutto
Parlar durant molta estona sense dir res que sigui interessant, només pel gust de parlar.
Dir o explicar coses que s'havien de mantenir en secret. Hi ha persones que no els pots dir res en confiança, perquè de seguida ho xerren tot als altres.
També barbollar verb Parlar durant molta estona sense dir res que sigui interessant, només pel gust de parlar Dir o explicar coses que s'havien de mantenir en secret Hi ha persones que no els pots dir res en confiança, perquè de seguida ho xerren tot als altres xerramenta , xerrera