Etimologia: dial. i oc. caveca, d’origen preromà, probablement d’una base indoeuropea kau-ekka, íd., alterat en xi- (primer si-), segurament per influx onomatopeic del crit de l’ocell i, encara més, per influx de xot, xuta, altre nom hipocorístic de l’òliba 1a font: c. 1800
Partició sil·làbica: xi_biu Etimologia: mot germà de l’oc. sebiu ‘vareta’, probablement d’un ll. vg. *saepivus (ramus) ‘branca de fer tanques’, der. del ll. saepes ‘tanca, clos’