verb transitiu [-te, hat ge-t] amansir, domesticar, dom(t)ar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular mansuetud, mansesa.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. amansiment m.
2. domadura, domatge m.
3. domesticació.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-(e)s, ⸚e]
1. també tecnologia dent f.
2. [BackenZahn] queixal.
3. Vegeu Eckzahn.
4. Vegeu Stoßzahn.
5. Vegeu Schneidezahn.
6. die dritten Zähne dentadura postissa.
7. der Zahn der Zeit els senyals (o les empremtes) del temps.
8. mit den Zähnen klappern petar de dents.
9. s. die Zähne putzen netejar-se (o rentar-se) les dents (o la boca).
10. j-m auf den Zahn fühlen temptejar alg, mirar de quin peu coixeja alg.
11. die Zähne zeigen ensenyar les dents (o les ungles).
12. s. an [+dat] etw die Zähne ausbeißen deixar (o trencar-se) les dents en u/c.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. dentista.
2. odontòleg (-òloga).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení Zahnarzt.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. odontològic(ament) (adv).
2. de dentista.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení tractament m odontològic (o de les dents).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre dentina f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení raspall m de dents.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU