Etimologia: del b. ll. zenit, íd., fruit d’una mala lectura en els manuscrits d’Alfons el Savi del mot çemt, abreviació de l’àr. sämt ar-ra´s ‘el paratge del cap’; de la grafia cast. del s. XIII, de z per ç, sorgí zenit, que es propagà a totes les llengües modernes 1a font: 1706