verb transitiu [zerbricht, zerbrach, hat zerbrochen]
1. trencar, rompre, trossejar.
2. verb intransitiu [ist zerbrochen] trencar-se, rompre(’s).
3. fer-se trossos (o peces etc).
4. s. den Kopf zerbrechen trencar-se el cap fig.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu fràgil, trencadís.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular fragilitat.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. esbocinar, fer bocins (o miques), bocinejar, esmicolar.
2. [Brot usw] engrunar, esmollar.
3. verb intransitiu [ist -t] esbocinar-se, esmicolar-se.
4. engrunar-se.
5. [Mauern] escrostonar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre [-s, -]
1. esbocinament m, esmicolament m.
2. engrunament m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. esclafa(ssa)r.
2. aixafar.
3. [Kleid] a. arrugar, rebregar, aixafinar, afiganyar
4. [Obst] macar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu cerebral.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu medicina, farmàcia cerebroespinal.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -n] cerimònia.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu cerimoniós.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU