masculí (singular)
1. també química descomposició f, desintegració f.
2. també figurat disgregació f.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [zerfällt, zerfiel, ist zerfallen]
1. química descompondre’s, desintegrar-se, disgregar-se.
2. construcció arruïnar-se.
3. enfonsar-se, ensorrar-se.
4. [Mauer] esllavissar-se, esbaldregar-se, ensulsiar-se.
5. zerfallen in [+ac ] dividir-se en.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu i intransitiu [-n, -te, hat -t]
1. esfilaga(ssa)r, desfilar.
2. [ist -t] esfilagarsar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-t, -te, hat ge-t]
1. esquinçar, estripar, esparracar.
2. fer miques, esmic(ol)ar.
3. dilacerar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. esquinçat.
2. fet parracs (o trossos).
3. en pelleringues.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

zerfetzen.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [zerfloss, ist zerflossen]
1. desfer-se.
2. fondre’s.
3. in Tränen zerfließen desfer-se en llàgrimes (o plors).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [zerfrisst, zerfraß, hat -en]
1. rosegar.
2. ratar.
3. [Würmer] corcar tecn corroir.
4. menjar-se fam.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu [Gesicht] arrugat.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [zerging, ist zergangen]
1. desfer-se.
2. fondre’s.
3. deixatar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU