verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. esbocinar, esmicolar, especejar.
2. fer trossos, trossejar, destrossar.
3. política desmembrar.
4. [Vieh] esquarterar.
5. construcció a. parcel·lar

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. esbocinament m, esmicolament m.
2. especejament m.
3. trossejament m.
4. desmembrament m.
5. esquarterament m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu divisible.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. dividir, partir.
2. nàutica poètic fendre, fendir.
3. separar.
4. descompondre.
5. esquarterar.
6. s. zerteilen (Nebel usw) fondre’s, esvair-se, desfer-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. divisió, partició.
2. esvaïment m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre [-s, -e] certificat m, certificació f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. trepitjar, calcigar.
2. esclafar, aixafar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. separar.
2. [Kleid] descosir.
3. figurat a. desunir, desfer

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [zertritt, zertrat, hat -en]
1. aixafar, esclafar.
2. trepitjar, petjar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. destruir, arruïnar, destrossar.
2. demolir, enrunar, (en)derrocar, derruir.
3. triturar.
4. [Atome] desintegrar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU