<title type="display">zinc</title>
zenc, zinc, esp. en làmines.
© Manuel Franquesa
© Manuel Franquesa
Es mostren 594828 resultats
zinc
<title type="display">zinc</title>
masculí química cinc, zinc.
zinc
masculí química cinc , zinc
zinc
<title type="display">zinc</title>
-
masculí
- Zink n.
- làmina (od planxa) de zinc od de zenc Zink-blech n, -folie f.
- òxid (sulfat) de zinc Zink-oxyd (-sulfat) n.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
zinc
masculí Zink n làmina od planxa de zinc od de zenc Zink-blech n , -folie f òxid sulfat de zinc Zink-oxyd -sulfat n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
zinc
<title type="display">zinc</title>
Pronúncia: zíŋ
masculí química zinc.
zinc
masculí química zinc
zinc
<title type="display">zinc</title>
Pronúncia: zɛ̃g
masculí química zinc, zenc.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
zinc
masculí química zinc, zenc © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
zinc
<title type="display">zinc</title>
[! Amb Z]
nom masculí El zinc és un element químic metàl·lic de color blanc blavós brillant que no es troba lliure a la natura. És molt important per als organismes vius i forma part de moltes proteïnes. Es fa servir en la fabricació del bronze i del llautó, per a fer canonades i recipients, per a cobrir teulades, etc. El seu símbol és: Zn.
zinc
Amb Z nom masculí El zinc és un element químic metàllic de color blanc blavós brillant que no es troba lliure a la natura És molt important per als organismes vius i forma part de moltes proteïnes Es fa servir en la fabricació del bronze i del llautó, per a fer canonades i recipients, per a cobrir teulades, etc El seu símbol és Zn
■
zinc
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">zinc</title>
Accessory
Etimologia: del fr. zinc, íd., i aquest, de l’al. Zink, íd., d’origen incert, probablement lligat amb Zinke ‘pua, punta’ a causa de la forma de pues que agafa en les parets del forn de foneria la destil·lació del metall; el mot sembla remuntar-se a la mateixa arrel indoeuropea de Zahn ‘dent’, *(e)dont- (cf. gr. odoús, odóntos, ll. dens, dentis ‘dent’) 1a font: 1839, DLab.
Body
-
masculí
química inorgànica
- [símbol Zn] metal·lúrgia Element químic de nombre atòmic 30 pertanyent al grup IIB de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 65,38.
- clorur de zinc [ZnCl2] Sòlid cristal·lí deliqüescent i metzinós, obtingut per acció de l’àcid clorhídric sobre el zinc o l’òxid de zinc.
- òxid de zinc [ZnO] Pólvores blanques amorfes, obtingudes per oxidació del zinc en fase de vapor.
- sulfat de zinc [ZnSO4·7H2O] Cristalls incolors, obtinguts a partir del sulfur de zinc natural.
■
zinc
masculí química inorgànica símbol Zn metallúrgia Element químic de nombre atòmic 30 pertanyent al grup IIB de la taula periòdica Té un pes atòmic de 65,38 clorur de zinc ZnCl 2 Sòlid cristallí deliqüescent i metzinós, obtingut per acció de l’àcid clorhídric sobre el zinc o l’òxid de zinc òxid de zinc ZnO Pólvores blanques amorfes, obtingudes per oxidació del zinc en fase de vapor sulfat de zinc ZnSO 4 7H 2 O Cristalls incolors, obtinguts a partir del sulfur de zinc natural