<title type="display">zinc</title>
Pronúncia: zɪŋk
noun zinc.
Es mostren 594853 resultats
zinc
<title type="display">zinc</title>
[! Amb Z]
nom masculí El zinc és un element químic metàl·lic de color blanc blavós brillant que no es troba lliure a la natura. És molt important per als organismes vius i forma part de moltes proteïnes. Es fa servir en la fabricació del bronze i del llautó, per a fer canonades i recipients, per a cobrir teulades, etc. El seu símbol és: Zn.
zinc
Amb Z nom masculí El zinc és un element químic metàllic de color blanc blavós brillant que no es troba lliure a la natura És molt important per als organismes vius i forma part de moltes proteïnes Es fa servir en la fabricació del bronze i del llautó, per a fer canonades i recipients, per a cobrir teulades, etc El seu símbol és Zn
■
zinc
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">zinc</title>
Accessory
Etimologia: del fr. zinc, íd., i aquest, de l’al. Zink, íd., d’origen incert, probablement lligat amb Zinke ‘pua, punta’ a causa de la forma de pues que agafa en les parets del forn de foneria la destil·lació del metall; el mot sembla remuntar-se a la mateixa arrel indoeuropea de Zahn ‘dent’, *(e)dont- (cf. gr. odoús, odóntos, ll. dens, dentis ‘dent’) 1a font: 1839, DLab.
Body
-
masculí
química inorgànica
- [símbol Zn] metal·lúrgia Element químic de nombre atòmic 30 pertanyent al grup IIB de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 65,38.
- clorur de zinc [ZnCl2] Sòlid cristal·lí deliqüescent i metzinós, obtingut per acció de l’àcid clorhídric sobre el zinc o l’òxid de zinc.
- òxid de zinc [ZnO] Pólvores blanques amorfes, obtingudes per oxidació del zinc en fase de vapor.
- sulfat de zinc [ZnSO4·7H2O] Cristalls incolors, obtinguts a partir del sulfur de zinc natural.
■
zinc
masculí química inorgànica símbol Zn metallúrgia Element químic de nombre atòmic 30 pertanyent al grup IIB de la taula periòdica Té un pes atòmic de 65,38 clorur de zinc ZnCl 2 Sòlid cristallí deliqüescent i metzinós, obtingut per acció de l’àcid clorhídric sobre el zinc o l’òxid de zinc òxid de zinc ZnO Pólvores blanques amorfes, obtingudes per oxidació del zinc en fase de vapor sulfat de zinc ZnSO 4 7H 2 O Cristalls incolors, obtinguts a partir del sulfur de zinc natural
zinc
<title type="display">zinc</title>
Pronúncia: zíŋ
masculí química zinc.
zinc
masculí química zinc
zincar
<title type="display">zincar</title>
Body
-
- zincar
INFINITIU
-
- zincant
GERUNDI
-
- zincat
- zincada
- zincats
- zincades
PARTICIPI
-
-
- zinco
- zinques
- zinca
- zinquem
- zinqueu
- zinquen
PRESENT
-
- zincava
- zincaves
- zincava
- zincàvem
- zincàveu
- zincaven
IMPERFET
-
- zinquí
- zincares
- zincà
- zincàrem
- zincàreu
- zincaren
PASSAT
-
- zincaré
- zincaràs
- zincarà
- zincarem
- zincareu
- zincaran
FUTUR
-
- zincaria
- zincaries
- zincaria
- zincaríem
- zincaríeu
- zincarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- zinqui
- zinquis
- zinqui
- zinquem
- zinqueu
- zinquin
PRESENT
-
- zinqués
- zinquessis
- zinqués
- zinquéssim
- zinquéssiu
- zinquessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- zinca
- zinqui
- zinquem
- zinqueu
- zinquin
IMPERATIU
zincar
INFINITIU zincar GERUNDI zincant PARTICIPI zincat zincada zincats zincades INDICATIU PRESENT zinco zinques zinca zinquem zinqueu zinquen IMPERFET zincava zincaves zincava zincàvem zincàveu zincaven PASSAT zinquí zincares zincà zincàrem zincàreu zincaren FUTUR zincaré zincaràs zincarà zincarem zincareu zincaran CONDICIONAL zincaria zincaries zincaria zincaríem zincaríeu zincarien SUBJUNTIU PRESENT zinqui zinquis zinqui zinquem zinqueu zinquin IMPERFET zinqués zinquessis zinqués zinquéssim zinquéssiu zinquessin IMPERATIU zinca zinqui zinquem zinqueu zinquin
■
zincar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">zincar</title>
Body
verb
transitiu metal·lúrgia Recobrir (un metall) d’una capa de zinc, especialment per prevenir la corrosió. Filferro zincat.
■
zincar
verb transitiu metallúrgia Recobrir un metall d’una capa de zinc, especialment per prevenir la corrosió Filferro zincat
