verb transitiu
1. incloure en el (o afegir al) compte.
2. figurat imputar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu responsable dels seus actes.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. responsabilitat personal.
2. dret, política imputabilitat.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi
1. en ordre.
2. com és degut.
3. a temps, a l’hora.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [bog zurecht, hat zurechtgebogen] adreçar a. fig.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [brachte zurecht, hat zurechtgebracht]
1. arreglar, arranjar.
2. aconseguir, assolir lit.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

[-et zurecht, fand zerecht, hat zurechtgefunden] s. zurechtfinden orientar-se, trobar el seu camí.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [kam zurecht, ist zurechtge-en]
1. arribar a temps.
2. entendre’s (mit j-m amb alg).
3. compondre-se-les, arreglar-se-les (amb).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. disposar, preparar, aparellar.
2. arreglar, endreçar.
3. s. zurechtlegen figurat empescar-se, imaginar-se (una excusa).
4. explicar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. amanir, aparellar, preparar.
2. s. zurechtmachen compondre’s, empolainar-se.
3. teatre caracteritzar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU