verb transitiu restituir, (re)tornar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [ging zurück, ist zurückgegangen]
1. tornar-se’n, (re)tornar, retrocedir.
2. [abnehmen] també medicina, farmàcia anar baixant (ocom i econ de baixa), disminuir.
3. figurat remuntar(-se) (auf [+ac] a, fins a).
4. (és)ser atribuïble (a).
5. basar-se (o fonamentar-se) en.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu retornat, de retorn (o tornada).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu zurückbegleiten.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu recobrar, recuperar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. retirat.
2. recollit.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. retir.
2. recolliment.
3. retraïment.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

1. recórrer (auf [+ac] a).
2. història recular, remuntar-se (a, fins a).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

familiar zurückbekommen.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu i intransitiu [hält zurück, hielt zurück, hat zurückge-en]
1. contenir, detenir, retenir.
2. [Gefühl usw] a. reprimir, comprimir, refrenar
3. mit etw zurückhalten abstenir-se d’u/c.
4. dissimular u/c.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU