verb intransitiu
1. encongir-se.
2. arrugar-se, rebregar-se.
3. figurat empetitir-se, anar disminuint.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu barrejar, mesclar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu soldar, unir amb soldadura.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre [-s, -] reunió f, sessió f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. ajuntar, (re)unir.
2. tecnologia muntar, construir.
3. s. zusammensetzen asseure’s plegats.
4. [etw] compondre’s de, constar de.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. composició.
2. lingüística, gramàtica mot m compost.
3. matemàtiques combinació.
4. medicina, farmàcia compost m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [sank zusammen, ist zusammengesunken]
1. defallir, desmaiar-se.
2. construcció esfondrar-se, enrunar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [saß zusammen, hat/ist zusammengestanden] seure junts, estar asseguts plegats.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu enjovar, junyir (alhora).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu aplegar amb l’estalvi.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU