verb transitiu
1. assenyalar.
2. atribuir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. assignació.
2. atribució.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-et zu, wandte/-ete zu, hat zugewandt/zuge-et]
1. girar, adreçar, dirigir (cap a).
2. figurat proporcionar, procurar.
3. obsequiar (j-m etw alg amb u/c).
4. s. zuwenden adreçar-se, dirigir-se (a, cap a).
5. figurat dedicar-se a.
6. interessar-se per.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. obsequi m.
2. donació.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre (singular) manca f, falta f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [wirft zu, warf zu, hat zugeworfen]
1. llançar.
2. tirar (a).
3. [Ball] a. passar
4. [Blick] a. clavar
5. [Graben] colgar, recobrir, tapar.
6. [Tür] tancar d’una revolada.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

preposició [+ vorangestelltem dat]
1. contra.
2. contrari a.
3. adverbi antipàtic.
4. repugnant.
5. er ist mir zuwider m’és antipàtic.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. contravenir a.
2. transgredir, infringir, violar (u/c).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení [-n, -n] contraventor(a), transgressor(a), infractor(a), violador(a).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení contravenció, transgressió, infracció, violació.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU