Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

■ balafiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balafiar</title>

Partició sil·làbica: ba_la_fi_ar
Etimologia: probablement de l’àr. b al-ʿâfiya ‘amb salut, amb perdó’, d’on l’ant. venir a balàfia ‘obtenir el perdó un captiu’; d’un primer significat de ‘perdonar’ es passà a ‘fer grans despeses’ 1a font: s. XIX

verb transitiu Malgastar, dilapidar.

■ balafiar

verb transitiu Malgastar, dilapidar

balafiar

<title type="display">balafiar</title>

verb transitiu verschwenden, verprassen, vergeuden.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

balafiar

verb transitiu verschwenden, verprassen, vergeuden © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

balafiar

<title type="display">balafiar</title>

verb transitiu scialare, dilapidare, sperperare, scialacquare, dissipare.

balafiar

verb transitiu scialare, dilapidare, sperperare, scialacquare, dissipare

balafiar

<title type="display">balafiar</title>

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]

verb Malgastar, dilapidar. No s'han de balafiar els diners, s'han de gastar en coses útils i necessàries.

balafiar

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Malgastar, dilapidar No s'han de balafiar els diners, s'han de gastar en coses útils i necessàries