Es mostren 594846 resultats

balafiar


<title type="display">balafiar</title>

    1. INFINITIU

    1. balafiar

    2. GERUNDI

    1. balafiant

    3. PARTICIPI

    1. balafiat
    2. balafiada
    3. balafiats
    4. balafiades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. balafio
      2. balafies
      3. balafia
      4. balafiem
      5. balafieu
      6. balafien

      2. IMPERFET

      1. balafiava
      2. balafiaves
      3. balafiava
      4. balafiàvem
      5. balafiàveu
      6. balafiaven

      3. PASSAT

      1. balafií
      2. balafiares
      3. balafià
      4. balafiàrem
      5. balafiàreu
      6. balafiaren

      4. FUTUR

      1. balafiaré
      2. balafiaràs
      3. balafiarà
      4. balafiarem
      5. balafiareu
      6. balafiaran

      5. CONDICIONAL

      1. balafiaria
      2. balafiaries
      3. balafiaria
      4. balafiaríem
      5. balafiaríeu
      6. balafiarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. balafiï
      2. balafiïs
      3. balafiï
      4. balafiem
      5. balafieu
      6. balafiïn

      2. IMPERFET

      1. balafiés
      2. balafiessis
      3. balafiés
      4. balafiéssim
      5. balafiéssiu
      6. balafiessin

    6. IMPERATIU

    1. balafia
    2. balafiï
    3. balafiem
    4. balafieu
    5. balafiïn

balafiar

INFINITIU balafiar GERUNDI balafiant PARTICIPI balafiat balafiada balafiats balafiades INDICATIU PRESENT balafio balafies balafia balafiem balafieu balafien IMPERFET balafiava balafiaves balafiava balafiàvem balafiàveu balafiaven PASSAT balafií balafiares balafià balafiàrem balafiàreu balafiaren FUTUR balafiaré balafiaràs balafiarà balafiarem balafiareu balafiaran CONDICIONAL balafiaria balafiaries balafiaria balafiaríem balafiaríeu balafiarien SUBJUNTIU PRESENT balafiï balafiïs balafiï balafiem balafieu balafiïn IMPERFET balafiés balafiessis balafiés balafiéssim balafiéssiu balafiessin…
Diccionari de sinònims Franquesa

balafiar

balafiar

→ malgastar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

balafiar

balafiar

verb transitiu derrochar , despilfarrar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balafiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balafiar</title>

Partició sil·làbica: ba_la_fi_ar
Etimologia: probablement de l’àr. b al-ʿâfiya ‘amb salut, amb perdó’, d’on l’ant. venir a balàfia ‘obtenir el perdó un captiu’; d’un primer significat de ‘perdonar’ es passà a ‘fer grans despeses’ 1a font: s. XIX
verb transitiu Malgastar, dilapidar.

■ balafiar

verb transitiu Malgastar, dilapidar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

balafiar

balafiar

verb transitiu verschwenden, verprassen, vergeuden © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

balafiar

balafiar

verb transitiu scialare, dilapidare, sperperare, scialacquare, dissipare
DIDAC Diccionari escolar

balafiar

<title type="display">balafiar</title>

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb Malgastar, dilapidar. No s'han de balafiar els diners, s'han de gastar en coses útils i necessàries.

balafiar

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Malgastar, dilapidar No s'han de balafiar els diners, s'han de gastar en coses útils i necessàries
Diccionari Català francès

balafiar

balafiar

verb transitiu gaspiller , dilapider , dissiper
Diccionari Català Anglès

balafiar

balafiar

verb transitiu to waste , squander to lavish , pour out
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balafiu

■ balafiu

masculí Balafiament Despesa supèrflua
Traducció