Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

■ balancé

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balancé</title>

Homòfon: balancer
Etimologia: del fr. balancé 1a font: c. 1895

masculí [plural balancés] música Pas de dansa que el ballador executa balancejant-se sobre l’un i l’altre peu sense moure’s del lloc.

■ balancé

masculí plural balancés música Pas de dansa que el ballador executa balancejant-se sobre l’un i l’altre peu sense moure’s del lloc

Balance

<title type="display">Balance</title>

Pronúncia: ba’laŋsə, ba’lã:s(ə)

femení [-, -n] equilibri m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Balance

femení -, -n equilibri m © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

balance sheet

<title type="display">balance sheet</title>

noun (full del) balanç.

balancear

<title type="display">balancear</title>

verb intransitiu

balancejar, balandrejar.
figuradament [dudar] hesitar, vacil·lar, fluctuar.

verb transitiu

balançar, balancejar.
[una balanza] equilibrar.
[la cuna, un bebé] bressar, bressolar.
[el columpio] gronxar.

verb pronominal

balancejar-se, balandrejar-se.
[columpiarse] gronxar-se.

verb intransitiu balancejar , balandrejar figuradament dudar hesitar , vacillar , fluctuar verb transitiu balançar , balancejar una balanza equilibrar la cuna, un bebé bressar , bressolar el columpio gronxar verb pronominal balancejar-se , balandrejar-se columpiarse gronxar-se