Etimologia: forma desenvolupada de l’ant. balbuçar1a font: s. XIV, Metge
Body
verb
intransitiu Parlar articulant els mots d’una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d’una emoció forta, per timidesa, perquè hom no sap què dir, etc. Aclaparat per la responsabilitat, va començar la declaració balbucejant.
transitiu Proferir (els mots) balbucejant. Balbucejar una excusa.
verb intransitiu Parlar articulant els mots d’una manera poc distinta, amb pronunciació vacillant, per defecte natural, a causa d’una emoció forta, per timidesa, perquè hom no sap què dir, etc Aclaparat per la responsabilitat, va començar la declaració balbucejant transitiu Proferir els mots balbucejant Balbucejar una excusa