Es mostren 594823 resultats

balbucejar

balbucejar

balbucitar balbejar llaviejar Compareu gatgejar, quequejar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

balbucejar

balbucejar

verb transitiu i intransitiu stammeln nuscheln lallen balbucejar una excusa eine Entschuldigung stammeln © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

balbucejar


<title type="display">balbucejar</title>

Pronúncia: bəlβusəʒá
    verb intransitiu
  1. [parlar vacil·lant] balbutier, bredouiller, bafouiller.
    2. verb transitiu
  2. balbutier, bredouiller. Balbucejar una excusa, balbutier une excuse.

balbucejar

verb intransitiu parlar vacillant balbutier , bredouiller , bafouiller verb transitiu balbutier , bredouiller Balbucejar una excusa , balbutier une excuse
Diccionari Català Anglès

balbucejar

balbucejar

verb intransitiu i transitiu to stammer , stutter d'infant to lisp , make its first sounds to babble
Diccionari Català Castellà

balbucejar

balbucejar

verb intransitiu parlar vacillant balbucir , balbucear verb transitiu balbucir , balbucear Balbucejar una excusa , balbucir una excusa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balbucejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balbucejar</title>

Etimologia: forma desenvolupada de l’ant. balbuçar 1a font: s. XIV, Metge
    verb
  1. intransitiu Parlar articulant els mots d’una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d’una emoció forta, per timidesa, perquè hom no sap què dir, etc. Aclaparat per la responsabilitat, va començar la declaració balbucejant.
  2. transitiu Proferir (els mots) balbucejant. Balbucejar una excusa.

■ balbucejar

verb intransitiu Parlar articulant els mots d’una manera poc distinta, amb pronunciació vacillant, per defecte natural, a causa d’una emoció forta, per timidesa, perquè hom no sap què dir, etc Aclaparat per la responsabilitat, va començar la declaració balbucejant transitiu Proferir els mots balbucejant Balbucejar una excusa
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

balbucejar

<title type="display">balbucejar</title>

verb intransitiu [parlar vacil·lant] balbettare, farfugliare. || [l'infant] ciangottare.

verb transitiu balbettare, barbugliare. Balbucejar una excusa, balbettare una scusa.

balbucejar

verb intransitiu parlar vacillant balbettare, farfugliare || l'infant ciangottare verb transitiu balbettare, barbugliare Balbucejar una excusa , balbettare una scusa
DIDAC Diccionari escolar

balbucejar

<title type="display">balbucejar</title>

[! Conjugació: amb G davant E, I]
verb Parlar dient les paraules de manera poc clara, pronunciant-les com si no se sabés què s'ha de dir. Algunes malalties fan que les persones balbucegin.
balbucient

balbucejar

Conjugació amb G davant E, I verb Parlar dient les paraules de manera poc clara, pronunciant-les com si no se sabés què s'ha de dir Algunes malalties fan que les persones balbucegin balbucient
Diccionari Castellà Català

balbuceo

balbuceo

masculí de los niños balboteig de los ancianos balbeig acción de balbucir balbuceig
Diccionari Català Italià

balbucient

balbucient

adjectiu balbuziente, borbottone -a, ciangottone -a