Es mostren 594815 resultats

banderilla

banderilla

banderilla

banderilla

femení tauromàquia Banderilla f.


© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

banderilla

banderilla

banderilla

Accessory
Etimologia: del cast. banderilla 1a font: 1726
Body
femení tauromàquia Bastó de set a vuit decímetres de llarg ornat amb banderetes o tires de paper, amb una llengüeta de ferro en un cap, que els toreros claven al bescoll del toro.

banderilla

banderilla

banderilla

banderilla

banderilla

    femení
  1. tauromàquia banderilla.
  2. [palillo] escuradents [clavat en unes tapes] m.
  3. arts gràfiques esmena, esborrament m.
  4. banderilla de fuego tauromàquia banderilla explosiva.
  5. dar (o pegar) una banderilla americanisme figuradament i familiarment [dar un sablazo] fer una gorra.
  6. dar (o pegar) una banderilla americanisme figuradament i familiarment [cobrar más de lo que uno esperaba] acanar, clavar una acanada.
  7. poner (o clavar, o plantar) a alguien una banderilla (o un par de banderillas) de fuego figuradament i familiarment [provocarle] punxar algú, buscar les pessigolles a algú.

banderilla

banderilla

banderilla

nom femení Una banderilla és un bastó adornat amb tires de paper i amb un ferro a la punta que els toreros claven al coll del toro.
banderiller

banderilla

banderilla

banderilla

Pronúncia: bəndəɾíʎə
femení tauromàquia banderille.

banderilla

banderillazo

banderillazo

    masculí americanisme familiarment
  1. [sablazo] gorra f. Le dió un banderillazo, li va fer una gorra. Vivir de banderillazos, viure de gorra.
  2. [acción de cobrarle a uno más de lo que esperaba] acanada f. Dar un banderillazo, clavar una acanada.

banderillazo

banderille

banderille

Pronúncia: bɑ̃dʀij
femení banderilla.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

banderille

banderillear

banderillear

verb intransitiu tauromàquia clavar banderilles.

banderillear