Es mostren 594849 resultats

banderole

banderole

femení banderola, flàmula © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Alemany Català

Banderole

Banderole

femení -, -n precinte m o precintat m d’impostos © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

Bandförderer

Bandförderer

masculí transportador de cinta contínua © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bàndicut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bàndicut</title>

Etimologia: de l’angl. bandicoot, i aquest del telugu (idioma dravídic de l’Índia) pandikokku, íd., de pandi ‘porc’ i kokku ‘rata’
masculí zoologia Nom aplicat a qualsevol dels marsupials de la família dels peramèlids, de musell allargat i punxegut i de peus posteriors estrets i llargs.

■ bàndicut

masculí zoologia Nom aplicat a qualsevol dels marsupials de la família dels peramèlids, de musell allargat i punxegut i de peus posteriors estrets i llargs
Traducció
Diccionari Català francès

bàndicut

bàndicut

masculí zoologia marsupial bandicoot , macrotis
Diccionari Castellà Català

bandidaje

bandidaje

masculí bandidatge
Diccionari Català Castellà

bandidatge

bandidatge

    masculí
  1. [actes propis del bandit] bandidaje.
  2. [robatori, furt] acto de bandidaje.
  3. història bandolerismo, bandidaje.

bandidatge

masculí actes propis del bandit bandidaje robatori, furt acto de bandidaje història bandolerismo , bandidaje
Diccionari Català Italià

bandidatge

bandidatge

masculí brigantaggio, banditismo || robatori, furt furto, rapina f , atto di brigantaggio || hist banditismo
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandidatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bandidatge</title>

Etimologia: de bandit
    masculí
    1. Condició de bandit.
    2. dret Actuació de qui, apartant-se d’una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a altres actes de caràcter delictiu (sovint formant colla armada amb un propòsit d’actuació comuna sota la direcció d’un cap).
  2. per extensió Robatori, furt, atemptat, etc.
  3. història Bandolerisme.

■ bandidatge

masculí Condició de bandit dret Actuació de qui, apartant-se d’una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a altres actes de caràcter delictiu sovint formant colla armada amb un propòsit d’actuació comuna sota la direcció d’un cap per extensió Robatori, furt, atemptat, etc història Bandolerisme
Traducció
Diccionari Català francès

bandidatge

bandidatge

masculí actes propis del bandit banditisme robatori, furt brigandage , vol , pillage