Es mostren 594823 resultats

bàndicut

bàndicut

masculí zoologia marsupial bandicoot , macrotis
Diccionari Castellà Català

bandidaje

bandidaje

masculí bandidatge
Diccionari Català Castellà

bandidatge

bandidatge

    masculí
  1. [actes propis del bandit] bandidaje.
  2. [robatori, furt] acto de bandidaje.
  3. història bandolerismo, bandidaje.

bandidatge

masculí actes propis del bandit bandidaje robatori, furt acto de bandidaje història bandolerismo , bandidaje
Diccionari Català Anglès

bandidatge

bandidatge

masculí banditry
Diccionari Català Italià

bandidatge

bandidatge

masculí brigantaggio, banditismo || robatori, furt furto, rapina f , atto di brigantaggio || hist banditismo
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandidatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bandidatge</title>

Etimologia: de bandit
    masculí
    1. Condició de bandit.
    2. dret Actuació de qui, apartant-se d’una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a altres actes de caràcter delictiu (sovint formant colla armada amb un propòsit d’actuació comuna sota la direcció d’un cap).
  2. per extensió Robatori, furt, atemptat, etc.
  3. història Bandolerisme.

■ bandidatge

masculí Condició de bandit dret Actuació de qui, apartant-se d’una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a altres actes de caràcter delictiu sovint formant colla armada amb un propòsit d’actuació comuna sota la direcció d’un cap per extensió Robatori, furt, atemptat, etc història Bandolerisme
Traducció
Diccionari Català francès

bandidatge

bandidatge

masculí actes propis del bandit banditisme robatori, furt brigandage , vol , pillage
Diccionari Català Alemany

bandidatge

bandidatge

masculí dret Bandenraub m història bandolerisme © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

bandido
-da


<title type="display">bandido</title>

    masculí i femení
  1. [bandolero] bandit -ida.
  2. [delincuente] bandit -ida.
  3. [granuja] lladre, estafador -a. En esta tienda son unos bandidos, en aquesta botiga són uns lladres.

bandido
-da

masculí i femení bandolero bandit -ida delincuente bandit -ida granuja lladre , estafador -a En esta tienda son unos bandidos , en aquesta botiga són uns lladres
Diccionari Alemany Català

bändigen

bändigen

-te, hat ge-t verb transitiu domtar, domesticar figurat contenir, refrenar © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU