Es mostren 594849 resultats

bandidatge

bandidatge

bandidatge

bandidatge

bandido
-da


<title type="display">bandido</title>

    masculí i femení
  1. [bandolero] bandit -ida.
  2. [delincuente] bandit -ida.
  3. [granuja] lladre, estafador -a. En esta tienda son unos bandidos, en aquesta botiga són uns lladres.

bandido
-da

bändigen

bändigen

Bändiger -in

Bändiger -in

Bändigung

Bändigung

bandiment

<title type="display">bandiment </title>

Body
    nòm m
  1. Expression o gèst mès o mens formau e afectuós que quauqu’un dirigís a ua auta persona quan se separen o dèishen de blagar.
  2. Condemnar a bèth un a gésser d’un territòri o d’un lòc.

  3. Català: 1. comiat; bandejament, desterrament


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

bandiment

bandiment

bandiment

bandiment

bandiment

bandiment

bandiment