Es mostren 594823 resultats

bandinella

bandinella

femení lace curtain thin curtain
Diccionari Català Italià

bandinella

bandinella

femení bandinella || en un prestatge volant m fr
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandinella

■ bandinella

femení Tros de tela que va penjada a una trompeta Tros de tela que hom posa com a franja o cortina als prestatges
Traducció
Diccionari Català francès

bandinella

bandinella

femení d'una trompeta bandereau m en un prestatge galon d'ornement pour étagères m
Diccionari de sinònims Franquesa

bandir

bandir

→ bandejar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

bandir

bandir

verb transitiu bandejar © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari der aranés

bandir

<title type="display">bandir </title>

    v tr
  1. Expressar afectuosament ua separacion.
  2. Expulsar a quauquarrés.

    3. Català: 1. acomiadar-se de; 2. bandejar, desterrar, proscriure


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

bandir

v tr Expressar afectuosament ua separacion Expulsar a quauquarrés Català 1 acomiadar-se de 2 bandejar, desterrar, proscriure © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

bandir

bandir

    verb transitiu
  1. [bandejar] desterrar, proscribir.
  2. figuradament alejar, apartar.
  3. història bandir ant.

bandir

verb transitiu bandejar desterrar , proscribir figuradament alejar , apartar història bandir ant
Conjugador Català

bandir


<title type="display">bandir</title>

    1. INFINITIU

    1. bandir

    2. GERUNDI

    1. bandint

    3. PARTICIPI

    1. bandit
    2. bandida
    3. bandits
    4. bandides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. bandeixo
      2. bandeixes
      3. bandeix
      4. bandim
      5. bandiu
      6. bandeixen

      2. IMPERFET

      1. bandia
      2. bandies
      3. bandia
      4. bandíem
      5. bandíeu
      6. bandien

      3. PASSAT

      1. bandí
      2. bandires
      3. bandí
      4. bandírem
      5. bandíreu
      6. bandiren

      4. FUTUR

      1. bandiré
      2. bandiràs
      3. bandirà
      4. bandirem
      5. bandireu
      6. bandiran

      5. CONDICIONAL

      1. bandiria
      2. bandiries
      3. bandiria
      4. bandiríem
      5. bandiríeu
      6. bandirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. bandeixi
      2. bandeixis
      3. bandeixi
      4. bandim
      5. bandiu
      6. bandeixin

      2. IMPERFET

      1. bandís
      2. bandissis
      3. bandís
      4. bandíssim
      5. bandíssiu
      6. bandissin

    6. IMPERATIU

    1. bandeix
    2. bandeixi
    3. bandim
    4. bandiu
    5. bandeixin

bandir

INFINITIU bandir GERUNDI bandint PARTICIPI bandit bandida bandits bandides INDICATIU PRESENT bandeixo bandeixes bandeix bandim bandiu bandeixen IMPERFET bandia bandies bandia bandíem bandíeu bandien PASSAT bandí bandires bandí bandírem bandíreu bandiren FUTUR bandiré bandiràs bandirà bandirem bandireu bandiran CONDICIONAL bandiria bandiries bandiria bandiríem bandiríeu bandirien SUBJUNTIU PRESENT bandeixi bandeixis bandeixi bandim bandiu bandeixin IMPERFET bandís bandissis bandís bandíssim bandíssiu bandissin IMPERATIU bandeix bandeixi bandim bandiu bandeixin
Diccionari Català Italià

bandir

bandir

verb transitiu bandejar