Es mostren 594849 resultats

bandir

<title type="display">bandir </title>

    v tr
  1. Expressar afectuosament ua separacion.
  2. Expulsar a quauquarrés.

    3. Català: 1. acomiadar-se de; 2. bandejar, desterrar, proscriure


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

bandir

v tr Expressar afectuosament ua separacion Expulsar a quauquarrés Català 1 acomiadar-se de 2 bandejar, desterrar, proscriure © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

bandir

bandir

    verb transitiu
  1. [bandejar] desterrar, proscribir.
  2. figuradament alejar, apartar.
  3. història bandir ant.

bandir

verb transitiu bandejar desterrar , proscribir figuradament alejar , apartar història bandir ant
Conjugador Català

bandir


<title type="display">bandir</title>

    1. INFINITIU

    1. bandir

    2. GERUNDI

    1. bandint

    3. PARTICIPI

    1. bandit
    2. bandida
    3. bandits
    4. bandides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. bandeixo
      2. bandeixes
      3. bandeix
      4. bandim
      5. bandiu
      6. bandeixen

      2. IMPERFET

      1. bandia
      2. bandies
      3. bandia
      4. bandíem
      5. bandíeu
      6. bandien

      3. PASSAT

      1. bandí
      2. bandires
      3. bandí
      4. bandírem
      5. bandíreu
      6. bandiren

      4. FUTUR

      1. bandiré
      2. bandiràs
      3. bandirà
      4. bandirem
      5. bandireu
      6. bandiran

      5. CONDICIONAL

      1. bandiria
      2. bandiries
      3. bandiria
      4. bandiríem
      5. bandiríeu
      6. bandirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. bandeixi
      2. bandeixis
      3. bandeixi
      4. bandim
      5. bandiu
      6. bandeixin

      2. IMPERFET

      1. bandís
      2. bandissis
      3. bandís
      4. bandíssim
      5. bandíssiu
      6. bandissin

    6. IMPERATIU

    1. bandeix
    2. bandeixi
    3. bandim
    4. bandiu
    5. bandeixin

bandir

INFINITIU bandir GERUNDI bandint PARTICIPI bandit bandida bandits bandides INDICATIU PRESENT bandeixo bandeixes bandeix bandim bandiu bandeixen IMPERFET bandia bandies bandia bandíem bandíeu bandien PASSAT bandí bandires bandí bandírem bandíreu bandiren FUTUR bandiré bandiràs bandirà bandirem bandireu bandiran CONDICIONAL bandiria bandiries bandiria bandiríem bandiríeu bandirien SUBJUNTIU PRESENT bandeixi bandeixis bandeixi bandim bandiu bandeixin IMPERFET bandís bandissis bandís bandíssim bandíssiu bandissin IMPERATIU bandeix bandeixi bandim bandiu bandeixin
Diccionari Català Italià

bandir

bandir

verb transitiu bandejar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandir

■ bandir

verb transitiu Bandejar antigament Cridar algú públicament per mitjà d’un ban
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

bandir

bandir

verb transitiu bandejar antigament citer par ban
Diccionari Català Anglès

bandir

bandir

verb transitiu bandejar
Diccionari Català francès

bandit
-ida

bandit
-ida

masculí i femení malfactor bandit m , brigand m ant
Diccionari der aranés

bandit

<title type="display">bandit </title>

    adj m
  1. Mala persona, mala pèth.
  2. Que hug dera justícia.

    3. Català: 1. malfactor -a, bandoler -a; bandit -ida


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

bandit

adj m Mala persona, mala pèth Que hug dera justícia Català 1 malfactor -a, bandoler -a bandit -ida © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

bandit
-ida

bandit

masculí i femení [malfactor] bandido -da.

bandit
-ida

masculí i femení malfactor bandido -da