Es mostren 594849 resultats

bandola1

bandola1

femení bolquer Vegeu també bandola 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandola1

■ bandola1

femení bolquer 1 1 Anar en bandola Un infant de bandoles Vegeu també bandola 2 bandola 3
Traducció
Diccionari Català Alemany

bandola2

bandola2

femení música Mandola f Vegeu també bandola 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandola2

■ bandola2

femení Colla Una bandola d’estudiants Vegeu també bandola 1 bandola 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandola3

■ bandola3

femení música Instrument de quatre cordes pinçades i de caixa bombada, semblant al llaüt, sovint considerat sinònim de bandúrria Vegeu també bandola 1 bandola 2
Traducció
Diccionari Anglès Català

bandoleer [or bandolier]

bandoleer [or bandolier]

noun bandolera
Diccionari der aranés

bandolejar

<title type="display">bandolejar </title>

    v tr Hèr a virar es campanes. Tanben se ditz bandoïr.

    Català: ventar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

bandolejar

v tr Hèr a virar es campanes Tanben se ditz bandoïr Català ventar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

bandolejar

bandolejar

verb intransitiu pertànyer a bàndols apartidarse , abanderizarse o bandizarse
Conjugador Català

bandolejar


<title type="display">bandolejar</title>

    1. INFINITIU

    1. bandolejar

    2. GERUNDI

    1. bandolejant

    3. PARTICIPI

    1. bandolejat
    2. bandolejada
    3. bandolejats
    4. bandolejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. bandolejo
      2. bandoleges
      3. bandoleja
      4. bandolegem
      5. bandolegeu
      6. bandolegen

      2. IMPERFET

      1. bandolejava
      2. bandolejaves
      3. bandolejava
      4. bandolejàvem
      5. bandolejàveu
      6. bandolejaven

      3. PASSAT

      1. bandolegí
      2. bandolejares
      3. bandolejà
      4. bandolejàrem
      5. bandolejàreu
      6. bandolejaren

      4. FUTUR

      1. bandolejaré
      2. bandolejaràs
      3. bandolejarà
      4. bandolejarem
      5. bandolejareu
      6. bandolejaran

      5. CONDICIONAL

      1. bandolejaria
      2. bandolejaries
      3. bandolejaria
      4. bandolejaríem
      5. bandolejaríeu
      6. bandolejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. bandolegi
      2. bandolegis
      3. bandolegi
      4. bandolegem
      5. bandolegeu
      6. bandolegin

      2. IMPERFET

      1. bandolegés
      2. bandolegessis
      3. bandolegés
      4. bandolegéssim
      5. bandolegéssiu
      6. bandolegessin

    6. IMPERATIU

    1. bandoleja
    2. bandolegi
    3. bandolegem
    4. bandolegeu
    5. bandolegin

bandolejar

INFINITIU bandolejar GERUNDI bandolejant PARTICIPI bandolejat bandolejada bandolejats bandolejades INDICATIU PRESENT bandolejo bandoleges bandoleja bandolegem bandolegeu bandolegen IMPERFET bandolejava bandolejaves bandolejava bandolejàvem bandolejàveu bandolejaven PASSAT bandolegí bandolejares bandolejà bandolejàrem bandolejàreu bandolejaren FUTUR bandolejaré bandolejaràs bandolejarà bandolejarem bandolejareu bandolejaran CONDICIONAL bandolejaria bandolejaries bandolejaria bandolejaríem bandolejaríeu bandolejarien SUBJUNTIU PRESENT bandolegi bandolegis bandolegi bandolegem bandolegeu…
Diccionari Català francès

bandolejar

bandolejar

verb intransitiu pertànyer a bàndols appartenir à une faction