Es mostren 594823 resultats

barraca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barraca</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser format al Principat d’una base preromana o al País Valencià d’un àr. vg. valencià 1a font: 1249
Body
    femení
  1. Casa petita i rústica com les que habiten els qui exerceixen oficis en llocs solitaris i allunyats (carboners, roders, serradors, etc.).
  2. Casa rústica, de planta quadrangular, amb la coberta formant dos aiguavessos en angle molt agut, pròpia de les planes costaneres de reguiu del sud dels Països Catalans, des de Tortosa fins a Oriola, especialment a l’Horta.
  3. Caseta de fusta, de pedra, de tàpia o d’un altre material com les que serveixen per a guardar eines i estris, de sopluig als pagesos, als pastors, etc., d’amagatall als caçadors que cacen amb filat, amb parany, etc.
  4. Caseta com les que serveixen d’abric als venedors d’una fira, d’un mercat, etc., als burots, als carrabiners, etc.
  5. Lloc de sopluig per al bestiar.
  6. construcció Construcció provisional feta amb materials lleugers que, en les obres, serveix de refugi o d’habitatge al guardià nocturn o al barraquer, o de petita oficina a l’encarregat o al representant del constructor.
  7. urbanisme Construcció suburbial destinada a ésser habitada, feta amb materials aprofitats, d’una superfície reduïda, mancada de condicions per a l’habitabilitat i edificada generalment sobre terrenys d’altri.

barraca

barraca

barraca

barraca

<title type="display">barraca</title>

femení [casa petita i rústica] capanna, baracca, casupola. || [a l'Horta de València] casa col tetto di paglia. || [de pastors] capanna. || [dels vigilants, dels guardaagulles] garitta, casotto m. || [d'una fira] baraccone m, bancarella coperta. || [en un mercat] chiosco m, bancarella. || [del bestiar] tettoia, stalla. || [construcció suburbial] baracca, capanna, tugurio m.

barraca

barraca

<title type="display">barraca</title>

    nom femení
  1. Una barraca és una construcció molt senzilla que es fa servir per a guardar-hi eines, per a refugiar-s'hi en cas de mal temps, per a estar-s'hi el vigilant d'unes obres, etc.
  2. Casa petita i rústica amb la teulada molt punxeguda que hi ha sobretot a l'Horta del País Valencià.
  3. Casa petita i molt pobra que hi ha a vegades en alguns barris dels afores de les ciutats grans.

barraca

barraca


<title type="display">barraca</title>

Pronúncia: bərákə
    femení
  1. [de pagesos, pastors i caçadors] baraque, cabane, cahute, hutte.
  2. [valenciana] chaumière, maison rustique.
  3. [dels burots, dels vigilants, dels guardaagulles] guérite.
  4. [per al bestiar] abri m.
  5. [de mercat, de fira] stand m.
  6. [construcció suburbial] baraque.

barraca

barracaire

barracaire

masculí ornitologia [cotxa fumada] colirrojo tizón.

barracaire

barracaire

barracaire

barracaire

barracaire

barracaire

barracaire

barracaire

barracaire