Es mostren 594853 resultats

barrina


<title type="display">barrina</title>

Pronúncia: bərínə
    femení
  1. [eina] vrille.
    • [de boter] tarière.
  2. construcció i mineria tarière de mine, barre à mine.
  3. zoologia [Turritella sp] turitelle.
  4. caure en barrina [un avió] tomber en vrille.
  5. fer barrina figuradament conclure un marché.

barrina

barrina

<title type="display">barrina</title>

femení [eina de fusteria] trivella, trivello m, succhiello m. || constr trivella. || min trivella, barramina. || caure en barrina aeron cadere in vite. || fer barrina fig sottoscrivere un accordo (o patto), concludere un affare.

barrina

barrina


<title type="display">barrina</title>

    femení
  1. [eina] barrena.
  2. [de boter] abonador m.
  3. aeronàutica barrena.
  4. construcció i mineria barreno m.
  5. caure en barrina [un avió] entrar en (o hacer la) barrena.
  6. fer barrina figuradament cerrar un trato.

barrina

barrina


<title type="display">barrina</title>

tribana o trebinella
tribanella, barrina petita.
triba, barrina grossa.
barrobí, íd.
aviador, barrina que usen els calafatadors.
manuella o agulla, per a fer barrinades.
broca, barrina per a metalls; també, barrina usada pels boters per a fer el forat a les botes.
sonda, grossa barrina amb què hom forada el sòl per explorar la naturalesa d'un terreny, obrir un pou artesià, etc.
fresa, nom d'eines emprades per a foradar mecànicament peces de metall.
Compareu: bornador, trepant, filaberquí


© Manuel Franquesa

barrina

barrina

barrina

barrina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barrina</title>

Accessory
Etimologia: del ll. veruīna ‘javelina, dard’, der. del ll. clàssic veru ‘ast; arma llancívola’ 1a font: 1390
Body
    femení
    1. oficis manuals Eina emprada per a perforar diversos materials, com pedra, marbre i especialment fusta, que consisteix en una tija metàl·lica proveïda d’un mànec transversal i acabada en una punta recta o cònica en forma de cargol que la guia.
    2. obres públiques i mineria Eina manual o que forma part de la barrinadora, emprada en les perforacions d’obres públiques, en mines, en pedreres, etc.
  1. aeronàutica
    1. Moviment de descens en espiral que pot adquirir accidentalment un avió, quan perd velocitat volant a una incidència superior a la crítica.
    2. caiguda en barrina Descens d’una aeronau seguint una barrina.
  2. zoologia Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis (Turritella sp), de conquilla allargada, estreta i punxeguda, amb nombroses voltes en espiral.
  3. fer barrina Cloure un tracte.
  4. màquina de barrina indústria surera Màquina per a fer taps o discs de suro a partir directament de les seves llesques, bo i foradant-les amb una gúbia.

barrina

barrina

<title type="display">barrina</title>

    nom femení
  1. Una barrina és una eina que es fa servir per a fer forats. És com un clau llarg que acaba en una punta cargolada. Es fa girar amb un mànec que amb la punta fa una forma de T.
  2. Un avió cau en barrina quan baixa ràpidament amb el morro cap a terra i giravoltant.
barrinadura

barrina

barrina

barrina

barrinada

barrinada

barrinada

barrinada