femení pallissa, llenyada paliza , zurra , tunda Donar una batuda a algú , dar una paliza a alguien agricultura operació de batre trilla Amb dues batudes n'hi haurà prou , con dos trillas habrá suficiente agricultura estesa de garbes parva per a la cacera batida cacera batida marina, marítim topada de les veles i els pals gualdrapazo m fer una batuda dar una batida La guàrdia civil ha fet una batuda pel barri , la guardia civil ha dado una batida por el barrio
femení pallissa beating , thrashing beating-up donar-li a algú una batuda to give someone a beating , beat someone up cereals threshing garbes heap of unthreshed corn caça drive beat , beating de la policia roundup , raid fer una batuda to round up , raid
femení pallissa, llenyada raclée , volée de coups Donar una batuda , donner une raclée agricultura operació de batre battage m , dépiquage m • estesa de garbes airée per a la cacera battue marina, marítim topada de veles i pals claquement des voiles contre les mâts m fer una batuda la policia organiser une battue une rafle
femení [batussa] battuta, botte pl, percosse pl, busse pl, legnata, bastonata, frustata, vergata. Donar-li una batuda a algú, dare delle botte a qualcuno. || agr [acció de batre] battitura, aiata, trebbiatura. || [estesa de garbes] aiata, distesa di fastelli sull'aia. || [de la policia] battuta, retata. Fer una batuda, effettuare una retata (o una battuta). || [de cacera] battuta, partita di caccia.
femení batussa battuta, botte pl , percosse pl , busse pl , legnata, bastonata, frustata, vergata Donar-li una batuda a algú , dare delle botte a qualcuno || agr acció de batre battitura, aiata, trebbiatura || estesa de garbes aiata, distesa di fastelli sull'aia || de la policia battuta, retata Fer una batuda , effettuare una retata o una battuta || de cacera battuta, partita di caccia
nom femení Una batuda és el fet de batre Conjunt de feines per a batre els cereals Quan la batuda és feta, s'ha separat el blat de la palla Donar una batuda a algú és apallissar-lo Fet de córrer els caçadors pel bosc a fi que els animals surtin dels seus amagatalls La policia fa una batuda quan ressegueix un barri o una zona i agafa els delinqüents que troba
pallissa2. Donar una batuda a un vailet per escarmentar-lo.
agricultura
Operació de batre, especialment el conjunt de feines que hom fa a l’era des que hi són esteses les garbes fins a separar el gra de la palla. Hem tingut tres batudes de blat i cinc d’ordi.
Estesa de garbes que hom posa a l’era.
cinegètica Acció de batre el bosc, el bardissar, etc., per aixecar la caça.
cinegètica Cacera.
fer una batudaper analogia Resseguir un indret en cerca de persones o de coses per a fer-ne una agafada. La policia feu una batuda pel barri.
esports
Moviment propulsor i estabilitzador que hom efectua amb les cames en nedar.
En atletisme, contacte breu i intens de la cama d’impuls sobre el terra, que empeny el saltador endavant o bé enlaire.
En el beisbol, acció de pegar amb el bat, el batedor, la pilota que li envia el llançador, amb l’objectiu que vagi a parar lluny dels defensors dins els límits del terreny legal.
història Prestació personal que consistia en el servei en prats, sembrats i vinyes a què restaven obligats els pagesos de remença en terres explotades pel senyor.
marina, marítim Topada de les veles contra els pals o contra l’eixàrcia, especialment quan ha parat el vent però continua la marejada.
femení pallissa 2 Donar una batuda a un vailet per escarmentar-lo agricultura Operació de batre, especialment el conjunt de feines que hom fa a l’era des que hi són esteses les garbes fins a separar el gra de la palla Hem tingut tres batudes de blat i cinc d’ordi Estesa de garbes que hom posa a l’era cinegètica Acció de batre el bosc, el bardissar, etc, per aixecar la caça cinegètica Cacera fer una batuda per analogia Resseguir un indret en cerca de persones o de coses per a fer-ne una agafada La policia feu una batuda pel barri esports Moviment propulsor i estabilitzador que hom efectua amb…
nom propi femení plural figuradament i familiarment racó de món m , l'altre cap m o l'altra part de món , la quinta punyeta o forca estar en las Batuecas no estar al cas , baixar o venir de l'hort , estar a la lluna , tenir el cap a tres quarts de quinze